Aigua al final del túnel

I, finalment, ja la tenim aquí. Després d’anys i panys, la piscina coberta (ara Espai d’Aigua i Salut) és una realitat. Una piscina gran, una de petita, una sauna, un bany de vapor, una sala de fitness, una d’spinning i una per a activitats dirigides completen una instal·lació que, fa vuit anys, ningú s’imaginava així. Sotrac rere sotrac, no es veia llum al final del túnel fins que s’ha trobat una sortida encertada i aprovada amb nota pels veïns. Els escèptics poc poden debatre davant la xifra de 1.084 abonats en només un mes. Ningú s’esperava aquest èxit, impulsat, en part, per la promoció inicial, però també demostra que, al poble, hi havia una necessitat que s’ha cobert.

Ara, per tant, la campanya electoral que estem a punt de començar per a les municipals del 24 de maig haurà de canviar d’arguments, més enllà de la típica crítica de si hi havia oportunisme electoral, o no, en l’acte de dissabte. Tots els governs, i de tots els colors, tallen més cintes que mai per aquestes dates. En tot cas, segur que seguirà sent un tema molt llaminer tant per a uns com per a altres. Quina ha de ser la fórmula de gestió de l’EAS Taradell? Quant costarà a l’Ajuntament mantenir-la? Què faran per fidelitzar els abonats i seguir-ne guanyant? Fins a quin límit pot arribar? Són preguntes que els candidats ens hauran de respondre les properes setmanes.

De moment, l’èxit hi és i arguments a favor de la piscina també: s’han creat una vintena de llocs de treball (majoritàriament s’han cobert amb gent de Taradell), no caldrà agafar el cotxe per anar a nedar, més veïns s’animaran a fer exercici i es completa la zona esportiva del poble. Però, evidentment, coses a millorar també hi són i hi seran a mesura que la instal·lació vagi rodant. Per exemple, les quotes. Segur que no caldria una tarifa només per usuaris que vulguin nedar? La quota general no és massa alta? I crear abonaments per a deu sessions anuals, o un acord amb el Club Parc d’Esports per gaudir de la piscina d’estiu? Són preguntes que deixo a l’aire i que es podrien estudiar passats els primers 100 dies de gràcia i també de les municipals en què estem a punt de cabussar-nos.

Per fi, doncs, el que fins ara semblava una llosa, si funciona, deixa de ser-ho. Lluís Verdaguer, enormement satisfet, ha complert amb una promesa electoral, projectada ja al seu dia per Josep Munmany. També ERC recollia en el programa del 2011 “replantejar el projecte per adequar-lo a les necessitats reals de Taradell” i tot fa pensar que la necessitat hi era.

Felicitats, Taradell! Gaudiu de l’EAS! Nedeu, pedaleu i correu molt que fer esport és salut i, a més, amb l’estiu a la cantonada, toca posar-se en forma!