Jo sóc d’aquells…

Avui tocaré un dels temes més sensibles en un poble. Perquè si dius segons què, et poden titllar d’anar a favor d’aquest, i si critiques segons com, t’etiqueten de ser d’aquell. Per tant, parlarem de les municipals a veure si em sé explicar sense anar a favor d’un ni en contra de l’altre. I destaco que només és la meva simple opinió. Ni més ni menys important que la que tingueu vosaltres.

D’aquí a poc menys d’un mes anirem a votar (alguns no) per triar el nostre alcalde. És la festa de la democràcia com tòpicament es diu. I l’única ocasió, de moment, per expressar el nostre punt de vista o incidir directament en com volem que sigui Taradell. Alguns diran, encertadament, que no és ben bé així. Perquè només podem triar unes formacions polítiques. Evidentment, triem formacions polítiques que presenten unes línies mestres amb propostes de quin projecte de poble volen. Si no podem triar més opcions, potser és perquè ningú més ha gosat presentar-se. I aquí és on vull fer la primera parada.

Faig un reconeixement públic als regidors i regidores que tanquen aquesta legislatura (i podria valer pels que els han precedit). Més enllà de fer-los un elogi gratuït, vull reconèixer la valentia d’haver treballat pel poble en un moment on la política està molt desprestigiada i sota l’ull de la sospita. Els ajuntaments són la primera pedra d’aquest sistema que es diu democràcia. Escolten les queixes dels veïns, veuen les necessitats que tenen, els somnis que voldrien acomplir… i amb diners molt limitats intenten satisfer totes les mancances. I molts serveis no depenen dels ajuntaments, depenen d’administracions superiors.

Als ajuntaments, a banda dels treballadors municipals, hi ha els alcaldes i alcadesses i regidors i regidores. Són aquells que tothom veu com a persones que no fan res i cobren diners. Imatge totalment tendenciosa que es converteix en la crítica més fàcil d’aquells que ho redueixen tot al diner o recompensa material.

Doncs sí, els regidors de Taradell perceben algun diner. Concretament uns 150 euros per cada ple on assisteixen (ho podeu consultar a la web municipal). De plens, pels que no ho sàpiguen, n’hi ha un al mes. Per tant, més o menys perceben 150 euros al mes. Si m’equivoco, m’ho dieu. Quatre regidors també perceben 64 euros per formar part de la Junta de Govern Local.

Un mes on normalment si ets regidor de l’equip de govern has de mantenir diverses reunions, programar activitats, solucionar problemes, rebre queixes, participar en els actes, fer reunions internes d’equip, respondre mails… I sovint, fer-ho als vespres, perquè clar amb 150 euros has de tenir una altra feina que et pugui permetre cobrar un sou per viure.

Si ets alcalde, tothom et recordarà el sou. Per cert, jo sóc dels que defenso que avui en dia un alcalde ha de tenir dedicació exclusiva pel seu municipi. Però ningú recordarà que ets alcalde les 24 hores del dia i els 350 dies a l’any (trec 15 dies de vacances). Que mentre el qui t’ha criticat s’està al sofà de casa, tu has de presidir algun acte d’una entitat un dissabte al vespre o un diumenge a la tarda. Però que potser a tu t’agradaria també està al sofà de casa mirant la tele.

Tothom et demanarà que els facis un parc infantil al costat de casa, que posis maca una plaça encara que setmanes més tard l’única plaça que omplin el dissabte a la tarda sigui la Plaça Major de Vic. O fins i tot, que els carrers del centre siguin de vianants, encara que llavors la gent vagi amb el cotxe al cul a tota hora per anar a comprar el pa o a fer un encàrrec. I que ho facis sense apujar impostos, fer-los pagar contribucions especials o taxes.

Si ets regidor a l’oposició, has d’intentar marcar posició. És a dir, l’oposició és una feina ingrata. Perquè quan pots fer-te sentir més és durant un ple municipal on un ajuntament, a banda de quatre inversions que pugui fer, sovint només té potestat per aprovar tràmits administratius. Així, tant ERC com SI han hagut de marcar posició en els plens on s’aprovaven temes com el pressupost, els impostos, algun projecte… Però, qui els ha sentit? Ho dic perquè als plens normalment, quan puc anar-hi, som tres, quatre, màxim cinc persones. I a sobre pensaran que no vals perquè no has fet res. Feina ingrata ja ho he dit.

Dit això, faig un reconeixement als regidors que tanquen legislatura i també als qui es presenten a les llistes electorals. Perquè l’elogi més comú que sentiran serà recordar-los que cobraran per no fer res. Perquè a Catalunya hi ha més de 9.000 regidors, tots ells considerats uns aprofitats i lladres perquè 10, 20 o 30 polítics locals han fet les coses malament. Només es veu la poma podrida.

Perquè ja se sap, tothom és molt valent per opinar sobre els altres, però pocs per posar el seu granet de sorra pel seu poble. I sinó pregunteu als caps de llista si han llistes d’espera de persones per anar a les llistes.

No estic dient que no els critiquem quan facin coses que creiem errònies. Crec que s’han de dir, només faltaria. Simplement que es pot fer crítica constructiva i raonable. Perquè qui va a un ajuntament hi acostuma a anar amb més part de voluntariat, ganes i il·lusió que de benefici propi. Jo no sóc ni d’aquest, ni d’aquell altre. Jo sóc d’aquells que hi van perquè hi posen ganes, il·lusió i compromís.

P.D.: No sé si ho dit mai, però en les últimes eleccions catalanes vaig comptabilitzar un únic taradellenc que va anar a escoltar els mítings d’ERC i CiU. Crec que és bo escoltar les propostes de cada partit, encara que ja tinguis el vot decidit o siguis simpatitzant d’una formació.