Les eleccions municipals a Taradell des de 1979

Va ser el dia 3 d’abril de 1979 que els taradallencs podien tornar a escollir alcalde després de 40 anys. L’última vegada havia estat abans que esclatés la Guerra Civil el 16 de febrer de 1936. Per primera vegada en molt temps, el poble vivia una gran festa democràtica, no tant sols per poder escollir alcalde, sinó també per poder tornar votar.

En les primeres eleccions municipals de 1979 la participació va ser altíssima. Van exercir el dret a vot 2.179 electors que representa el 81% del cens electoral. A Taradell es presentaven dos partits, tots dos de caire popular, sense estar sota paraigua de cap partit polític. D’una banda, es presentava Agrupament democràtic Independents Taradell (ADIT) encapçalat per Joan Reig i, de l’altra, Demòcrates Units de Taradell Independents (DUTI) encapçalat per Aman Barfull. ADIT es va acabar imposant amb 7 regidors i els altres quatre van ser de la formació de DUTI.

El dia 19 d’abril de 1979 es celebrava la sessió extraordinària a la Casa de la Vila per a constituir el nou ajuntament i elegir l’alcalde. L’elecció es va fer en votacions en secret i mitjançant una papereta. Joan Reig va aconseguir el suport de 7 vots i l’Aman Barfull els altres 4. Així doncs, era proclamat Joan Reig i Arumí el primer alcalde de Taradell en època democràtica.

El 8 de maig de 1983 Taradell tornava a escollir el consistori. Aquesta vegada es presentaven, de nou, dos partits municipals. Democràcia i Progrés (DIP) encapçalada per Joan Reig i Agrupació democràtica de Taradell (ADT) amb Joan Bosch i Ricard a primera fila. La participació en aquests comissis va arribar al 76,16%. Amb 8 regidors, DIP guanyava les eleccions i ADT aconseguia entrar al consistori amb els 3 regidors restants. Novament, Joan Reig i Arumí, va aconseguir la majoria absoluta en la sessió extraordinària, i prenia possessió del càrrec.

L’entrada en escena de grups establerts com Convergència i Unió (CIU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va ser en les eleccions del 10 de juny de 1987. Per primera vegada entren en joc els gran partits que no són d’àmbit local; i el partit Osonenc Progrés Municipal d’Osona (PMO). Els partits estaven encapçalats per Josep Munmany i Vila al cap davant de CIU, Doroteo Marco davant d’ERC i Santi Conill Codinach pel PMO. La participació va ser del 73,43% amb un cens de 3215 persones. CIU guanyava aquelles eleccions amb 7 regidors davant d’ERC amb 2 regidors i el PMO amb dos regidors més. Amb la majoria de vots, en la sessió extraordinària, del 10 de juny, Josep Munmany pren possessió del càrrec i es proclama batlle de la vila per un nou període de 4 anys.

Inici del bipartidisme

Quatre anys després, el 26 de maig de 1991, comença el bipartidisme que s’allargarà 20 anys. En aquestes eleccions, tot i que es presenta un partit nou: Independents pel progrés d’osona (IPMO); CIU i ERC es reparteixen els escons. En aquestes eleccions exerceixen el dret de vot 2350 electors, que representa el 67,56% del total del cens que és de 3478 electors. Els resultats donen la victòria a CIU encapçalat per Josep Munmany que aconsegueix 9 regidors amb 1698 vots (72,26%), és a dir, que gairebé tres de cada quatre electors voten la coalició citada. Salvador Morera que encapçala ERC entra a l’ajuntament amb 2 regidors (19,83%). PMO, encapçalada per, Doroteo Marco obté el 6,17% dels vots i no aconsegueix cap escó al nou consistori. En la sessió constitutiva del nou ajuntament, Josep Munmany torna a prendre possessió del càrrec. A partir d’aquí, i fins el 2011 l’ajuntament de Taradell només tindrà representants de dues formacions CIU i ERC.

El 29 de maig de 1995 hi ha noves eleccions municipals. El bipartidisme de CIU i ERC torna a ser present, i tot i que ERC, encapçalada per Francesc Xavier Albert, millora els resultats, CIU obté la majoria absoluta amb 7 regidors. Els quatre restants, seran per ERC. Exerceixen a vot 2517 electors que representa el 70,68% del total del cens que es xifra en 3561. En la possessió del càrrec Josep Munmany torna a aconseguir la majoria absoluta i torna ser proclamat alcalde.

Entrada en joc de partits estatals 

Serà l’any 1999 quan el Partit Popular entra en joc, sent per primera vegada, un partit de caire estatal que fa l’aparició en les eleccions municipals. De tota manera, es continuen repartint els regidors CIU i ERC, ja que el PP, encapçalat per David Camps, no n’obté cap. Amb un 65,3% de participació, l’equip encapçalat per Josep Munmany. Aquest any, l’abstenció en nombre d’electors puja fins el 34,74%, deixant enrere la gran participació i entusiasme dels primers anys. Amb els resultats a la mà, CIU obté 6 regidors i ERC 5. Tot i que les dues forces majoritàries s’igualen, Josep Munmany torna a repetir com alcalde gràcies als vots del seu grup electoral.

25 de maig de 2003 CIU aconsegueix la cinquena majoria. Aquestes eleccions es caracteritzen per l’augment dels regidors degut a l’increment del cens, així doncs, es passa dels 11 al 13 regidors. En aquestes eleccions es torna a presentar CiU, encapçalat per Josep Munmany, ERC, amb Toni Cassasas al capdavant, el PP, dirigit per Agustí Segura i PSC-Pm com a partit nou i amb Rogeli Galisteo com a alcaldable. Novament, CIU i ERC es reparteixen els regidors deixant sense representació els altres. Amb el 55,5% dels vots Convergència aconsegueix 8 regidors i ERC amb el 36,37% n’obté 5. Així doncs, Josep Munmany repeteix com a alcalde.

El resultat de les eleccions de 2007 és idèntic a les anteriors, 8 regidors per Convergència i 5 per Esquerra. En aquestes Lluis Verdaguer es converteix en el tercer alcalde democràtic de Taradell. La novetat va ser l’aparició de dos nous partits. Un d’àmbit local, tal i com havia passat els anys 1979 i 1983. Aquesta vegada es presenta Unió de Jubilats de Taradell (UJT), encapçalat per Joan Jolis. D’altra banda, es presentava Plataforma per Catalunya (PxC) amb Josep Ricart com a cap de llista. De totes maneres l’ajuntament torna a ser representat per els dos partits que des de 1991 es reparteixen els regidors.

Trencament del bipartidisme

Serà quatre anys després, en les eleccions del 2011, que es trenca el bipartidisme. El 22 de maig entren a formar part de l’ajuntament 4 formacions: CiU, ERC, SI i PxC. No només s’aconsegueix trencar el bipartidisme, sinó que Convergència perd la majoria absoluta. Els grups que es presenten són: CiU, amb Lluis Verdaguer al capdavant, ERC, amb Jordi Freixes com alcaldable, Si amb Concepció Baucells, PXC, amb Josep Ricart i PSC, amb Miquel Vila; i pel PP Agustí Segura. Convergència i Unió obté sis regidors amb 1176 vots, ERC quatre regidors amb 688 vots, SI dos regidors i 368 vots i PxC un regidor i 204 vots.  Lluis Verdaguer es nomenat Alcalde amb 7 vots a favor.

Aquest maig es celebraran les desenes eleccions i els taradallencs tenen una nova cita per escollir el nou alcalde per Taradell.

Míriam Martínez