L’actual fàbrica del Tint de Taradell, amb 11.000 metres quadrats construïts, podria deixar de ser un espai abandonat i deteriorat. En l’últim ple municipal del mandat, celebrat aquest dijous, es va aprovar el conveni urbanístic del sector El Tint, que afavoriria la instal·lació d’una indústria i una part d’activitat hotelera. El punt es va aprovar per unanimitat amb els vots a favor de CiU, ERC, SI i el regidor no adscrit Josep Ricart.
Aquest conveni suposa fer uns canvis en el planejament urbanístic perquè El Tint pugui tenir ús d’activitat turística. Segons sembla hi ha un comprador de la fàbrica del Tint (el seu preu de venda és de 4 milions d’euros) que estaria disposat a recuperar l’espai amb una part per a activitat industrial i una altra part per allotjament turístic. La inversió contemplaria habilitar per a ús hoteler o d’allotjament la nau més emblemàtica que dóna a la riera.
Això, però, requereix que hi hagi un canvi al planejament urbanístic (POUM) que només contempla l’ús industrial, però no l’ús turístic. L’Ajuntament de Taradell veu amb bons ulls aquesta proposta i el conveni aprovat preveu que si es fa efectiva la compra del Tint l’Ajuntament iniciarà els tràmits amb el Departament d’Urbanisme per permetre l’activitat turística. Segons l’alcalde Lluís Verdaguer, “és un tema que ens preocupava molt pel seu avançat deteriorament. Fa temps que està en venda i pel moment actual i el seu valor era complexe”.
El conveni també contempla un altre canvi. Fins ara la Torre del Tint està qualificada com a equipament públic dins una finca privada. Aquest espai antigament ja havia estat llogat per l’ajuntament per ubicar entitats. Ara es proposa que la Torre sigui d’ús privat i que l’equipament públic passi a ser el Molí de més a prop (actualment en molt mal estat). Aquest passaria a ser de propietat municipal i el comprador del Tint el cediria completament restaurat. “Creiem que seria un actractiu com a part de l’Ecomuseu del Blat”, va afirmar l’alcalde, que també va explicar que el propietari estaria disposat a recuperar els jardins del Tint més propers a la font de Sant Jaume i obrir-los al poble. També va explicar que l’empresa d’allotjament seria “del sector hoteler i catalana”, i que la indústria estaria relacionada amb el món del muntatge de l’automòbil.
El portaveu d’ERC, Jordi Freixas, va manifestar que “entenem que és una compra-venda entre privats” i que el Tint “està en molt mal estat i és important que s’hi puguin fer reformes amb urgència”. Va reconèixer que per l’Ajuntament comprar-lo seria molt costós i que la proposta podria generar llocs de treball. “Creiem que és una bona oportunitat, un bon conveni i postiu pel poble”, va destacar.
Concepció Baucells de SI va afirmar que és “difícil trobar sortida per l’edifici i les modificacions són relativament petites pel bé que suposarà per Taradell”. Mentre que el regidor no adscrit Josep Ricart va dir que “serà una aposta important pel poble” i va apuntar que la compensació de la Torre amb el molí potser era poc. L’alcalde va respondre que “la Torre si en volguessim fer ús l’hauríem de comprar o expropiar forçosament i llavors tindríem un problema” i va afegir que la llei ja preveu que les compensacions s’hauran de quantificar i ser justes.
Moció d’ERC per querellar-se contra l’estat per crims de guerra
El ple també va aprovar per unanimitat una moció, presentada per ERC, perquè l’Ajuntament se sumi a la querella interposada contra l’Estat espanyol per crims contra la humanitat. Actualment, hi ha oberta una via judicial al jutjat número 1 de Buenos Aires a càrrec de la jutgessa Maria Servini. La moció reclama que l’Estat anul·li tots els judicis sumaríssims celebrats durant la dictadura franquista, que entre d’altres van suposar l’afusellament de l’exalcalde de Taradell Ramon Blasi, 44 alcaldes catalans més, dos diputats i el president Lluís Companys. Jordi Freixas va afirmar que “vol ser un acte de reparació i justícia” perquè “mai l’Estat ha demanat perdó per aquells fets”.
Últim ple per a sis regidors
Tot i que falta un ple de tràmit, alguns regidors que deixen l’Ajuntament van aprofitar per acomiadar-se. Concretament són sis els que no repetiran: Lluïsa Sañé, Antoni Lloveras i Rosa Papell de CiU, Jordi Freixas i Carme Coll d’ERC, i Josep Ricart. Carme Coll, després de 8 anys, va dir que havia estat “un honor” formar part de l’Ajuntament i que havien estat “anys d’aprenentatge”. Jordi Freixas, després de 12 anys, va donar les gràcies als treballadors i tècnics de l’Ajuntament i va afirmar que havia acabat la seva tasca de “voluntariat per defensar el millor pel poble”, demanant perdó si no ho havia sabut fer millor. Josep Ricart, després de quatre anys, va agrair el temps que havia pogut servir el poble, afirmant que “sempre he actuat amb una actitud de no posar pals a les rodes” i va lamentar “la falta d’entesa a l’oposició” i va criticar que els periodistes que cobrien el ple no havien estat “imparcials”.
