A voltes amb les municipals… o més?

@celescolorado Tos piensan y se mueven cuando les tocan sus intereses, ni antes ni

después, por eso nos derrotan. #Fraternidad

Començo la meva aportació sobre les municipals del 24 de maig amb un piulet d’un dels rostres visibles del col·lectiu d’avis indignats que, no fa pas gaire, generaven rebombori situacionista a la ciutat de Barcelona.

Ja d’entrada us diré, per aquells que conegueu les meves preferències polítiques locals, que no faré campanya per cap de les tres candidatures que concorren a les esmentades eleccions. No és el motiu d’aquest apunt publicat en plena campanya.

Ans al contrari, la voluntat de l’apunt és esperonar la participació de la gent de Taradell i, sobretot, que la seva implicació amb la cosa pública no resti en el dipòsit d’un paper en una caixa cada cop que hi són cridats.

Cal més polítics i menys idiotes.

Eps! Amb ànim etimològicament descriptiu i sense voluntat d’ofendre. Oi més quan un servidor es percep cada cop més idiota i menys polític, com heu pogut comprovar tots aquells amb qui he compartit vida local fins no fa pas gaire temps.

I és que, per a certificar l’opinió tot just manifestada, cal il·luminar l’origen etimològic dels dos conceptes suara esmentats –el de polític i el d’idiota– per tal d’esperonar-nos tots plegats i acabar amb la contundent certesa manifestada per l’avi Celestino a través de Twitter.

Un polític –de polis, comú, públic– és aquell que es preocupa pel benestar i la felicitat del col·lectiu, de la gent, de tothom, de la res publica, la cosa pública dels romans. En canvi, un idiota –de idios, personal, privat– és aquell que es preocupa del seu benestar i la seva felicitat personal, pròpia, privada, del idios kosmos, el món privat dels grecs.

En aquest sentit, en el seu sentit etimològic i primitiu, no només són polítics aquells que es fan visualitzar mediàticament com a tals, sinó tots aquells anònims col·laboradors que, cercant el benestar col·lectiu, col·laboren en els afers públics, incloses, lògicament, les associacions culturals i recreatives que ajuden a fer vida en comú.

En definitiva, si no vols ser un idiota fes-te polític i vota, participa i engrescat en la rica vida associativa del teu municipi, partits inclosos. Veuràs com els teus problemes privats es relativitzen i s’engreixen les solucions per a la felicitat del comú del veïnat.