1 1 m. [LC] Acció de considerar alguna cosa
com quelcom que hom ha de tenir en compte.
2 m. [LC] Sentiment de consideració, d’estima,
envers algú per raó dels seus mèrits,
de l’edat, del rang, etc.
No digueu mentides. És molt lleig. No intenteu dissimular, ni fer-vos els interessants. No, la política no ens agrada a tots. No, el debat no sempre ens interessa. Ni la pluralitat d’idees. Ni veure les diferents propostes. Els programes electorals són massa llargs. Feixucs. Hi ha molta lletra. I petita. I atapeïda. Les idees es repeteixen. En quatre anys? Uf, impossible. Qui ha triat aquesta tipografia carrinclona? Qui ha escollit aquest color de fons perniciós? Perquè ha arribat tan tard? Tot ens molesta. Tot ens enerva. Erupcions cutànies. Queixes contingudes.
Sort del Photoshop.
Quan els programes electorals ens arriben a casa no llegim ni una sola paraula. Primer mirem les fotos. Anem a veure qui hi ha per començar a construir una crítica devastadora o un elogi ufanós. I llegim amb interès, això sí, els peus de foto: volem saber si estan casats o si la seva vida amorosa voreja el desastre; si han estudiat quinze carreres o si s’han fet a si mateixos. És molt important que la llista d’entitats en les quals han participat sigui basta i ampla: això els farà ciutadans de bé. També cal identificar-ne les famílies de procedència i assegurar-ne l’autoctonisme: el taradellenc neix; no es fa. I una vegada hem escodrinyat, un per un, els postulats elegibles, dirigim la mirada a la foto de grup on el Photoshop ha fet una feina encomiable. Tots a una, en formació. Avançant o amalgamats estratègicament. Els caps de llista a davant. Liderant. Els joves intercalats, també les dones (sobretot la paritat). La llum perfecta. I els que no han pogut venir? Sant Photoshop. Si no existís, s’hauria d’inventar.
Però voleu saber una cosa? Està molt bé que el Photoshop els enganxi. Que els deixi ser-hi, ser-ne partícips, formar-ne part. Aquelles persones no hi han pogut ser perquè estaven atenent altres quefers del seu dia a dia: la feina, els fills, els estudis. Perquè la política local té molt (tot!) de voluntariat. I el voluntariat, ja ho sabeu, va just al final del dia, prenent hores de son, de família i fins i tot de partits del barça. Per tant, diumenge doneu el vostre vot i la vostra confiança a qui us doni la gana. Però no perdeu ni un minut a menystenir ni una sola de les persones que ha dedicat el seu temps, paciència i voluntat a sortir en aquesta foto.
Tot això que he dit fins ara té un motiu. I us explico:
“mitja llista fantasma; sembla que no visquin al poble, no s’enteren; no se us acudeixi proposar res que no hi teniu cap dret!; sou una colla de radicalistes!; ja està bé de mitges veritats i caciquisme; encara no han plegat aquests? Si no fan res!; de fora vingueren que de casa ens tragueren; moure les cireres a darrera i tapar-ho amb una llista que ningú coneix; no són gent implicada al poble; encara tira més cap a la dreta; molt clientelisme i interessos; de la llista només es salven un parell; ha fet el ridícul amb la seva llista; veig alguna cara que no em convenç; no penso que tinguin massa humilitat; no em cau bé; vendre la moto…”
Aquestes paraules no són meves. Són de veïns del poble que participen als fòrums de la web que publica aquest article, la majoria anònimament. Ja sabem que Internet és un pou inesgotable de veus qüestionables i que, òbviament, les eleccions són un tema que genera opinions múltiples. Però tenim un problema en el moment en què oblidem el respecte. De colors polítics en tenim uns quants, i diumenge a la nit hi haurà gent satisfeta i gent decebuda. Però com a poble no ens podem permetre que ens manqui el respecte. Diumenge potser repetirem govern o potser el canviarem, però el que queda clar és que qui accedeixi a l’alcaldia i al govern ho farà amb la millor de les intencions. Com quan han decidit formar part d’una foto: amb la millor de les intencions.
Durant quatre anys hi haurà encerts i errors, en parlarem i generarem debat. Intentarem solucionar les relliscades i gaudir dels èxits. Però, per favor, des del respecte. Perquè hi ha coses que el Photoshop no pot corregir.
Molt ben escrit! voldria pensar, com tu, que qui es presenta “ho fa amb la millor de les intencions”, o sigui en benefici de tots per damunt d’interessos personals. Però no ho tinc tan clar en tots els casos …