Marc Peipoch, un taradellenc als Estats Units

Situeu Missoula al mapa dels Estats Units. Segurament, no sabreu on fixar el punt si no feu servir el Google Maps. Si us dic a l’estat de Montana, probablement molts sabreu on buscar, però d’altres no. Doncs bé, al nord oest dels Estats Units, quasi tocant amb la frontera canadenca hi trobem el taradellenc Marc Peipoch.

Fa uns dos anys s’hi va traslladar per treballar a la Universitat de Montana. Tal i com ens explica, havia estudiat Ciències Ambientals i poc abans de finalitzar el doctorat li van oferir travessar l’Atlàntic i treballar com a investigador post-doctoral. Va acceptar l’oferta i amb la seva parella, la reusenca Susanna Soley, van traslladar-se als Estats Units. “Ja ho teníem una mica en ment això de marxar perquè en el camp de la recerca científica és força comú canviar d’aires després d’acabar la tesi doctoral”, destaca. Es dedica a estudiar l’ecologia dels rius, sobretot, com els organismes, fins i tot els humans, influeixen en el funcionament d’aquests ecosistemes per conservar-los com a un important recurs natural pel nostre desenvolupament. Van marxar dos i ara ja són tres, després del naixement del seu fill, Aniol.

Pel que fa a la ciutat, Missoula, compta amb uns 60.000 habitants en una superífice molt extensa, caracteritzada per muntanyes rocoses. De fet, tal com ens explica, l’estat de Montana és quasi tan gran com Espanya amb una població total d’un milió de persones. Destaca per la naturalesa. “Em van i segueixen sorprenent moltes coses, com els cèrvols pel carrer o el poc que la neu altera el ritme de vida”, explica. També aspectes com la immensitat dels seus paisatges o “descobrir que els ranxos amb vaques i cowboys de les pel·lícules realment existeixen”.

En els primers mesos una sorpresa: la sinceritat dels americans. “Si no els agrada el què has cuinat, encara que hagis tardat hores per elaborar el plat, prepara’t per escoltar que no els agrada”, assegura en Marc. I afegeix: “No esperis que s’ho mengin per cortesia, i si tenen pressa tant bon punt acabin de menjar, marxaran. Res de sobretaula”. També afegeix que no hi ha la típica espera de cortesia a l’hora de començar a menjar. “Al principi ens sorprenia i ara ja ens hi hem acostumat i ja ho practiquem”, reconeix valorant que així es perd menys el temps.

Avui coneixerem un taradellenc als Estats Units:

– Com es veu Taradell des de Montana?

La veritat és que no sóc de mirar gaire cap a Taradell mentre no hi sóc. Però si que cada cop que hi torno el veig sempre igual i espero que sempre segueixi així.

– Què és el que enyores o trobes a faltar més de Taradell?

Els bons amics que hi tinc i les seves històries particulars. Són molts anys i això marca la diferència per molt que un faci noves amistats. Se’ls troba a faltar perquè amb els amics del poble encara que no hi tinguis massa contacte, quan et retrobes de seguida et reenganxes.

– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?

Te’n diria molts fora del nucli urbà perquè sóc molt més de ‘bosc’ que de ‘carrers’. Però potser em quedo amb el bosquet/pati de les Pinediques el qual encara ara recordo cada pedra, cada racó, i cada història personal i col·lectiva que ens va succeir en aquell tros de bosc.

– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?

Em quedaria amb els bons moments dels estius a la piscina on hi havia totes les franges d’edats i gents de diferents col·legis que no esn coneixíem tant, o els anys jugant al CP Taradell i les històries que passaven fora de la pista.

– Un record de petit?

Un record relacionat amb el poble és el del meu tiet fent de Toca-sons per primer cop, al 93 o 94 si no recordo malament, i dient-li a la meva àvia “tu què mires vella” o alguna cosa així, mentre ella no sabia molt bé què passava ni quant la gent li explicava que aquell era el seu fill. Em sembla que era el sentiment generalitzat del primer cop d’una festa amb tanta implicació popular.

– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?

Que si vol conèixer la cultura catalana és un bon lloc on anar.

– Què exportaries de Montana o els Estats Units a Taradell?

El positivisme de que les coses es poden fer, sobretot en el món laboral. Aquí tens una idea i t’estimularan a fer-la realitat. Són més entusiastes del què fan i nosaltres som potser més negatius, és la nostra manera de ser. Sempre veiem més la part negativa.

També importaria el respecte pel medi natural que té la gent de Montana, que la resta d’americans tampoc tenen.

– Quant val un cafè a Montana o algun producte característic dels Estats Units?

Depèn del tipus de cafè, d’1 a 4 dòlars. Són cafès més grans, això sí. En general, l’alimentació costa si fa no fa el mateix que a casa nostra, excepte l’alcohol i el tabac que són força més cars.

– Una tradició o fet que et va sorprendre de Montana?

El dia d’Acció de Gràcies. Per ells és el gran àpat perquè normalment no ho fan, i per nosaltres, o almenys per a mi, és com un àpat de diumenge qualsevol a casa els pares.

– A quin lloc de Montana portaries un visitant?

Yellowstone o Glacier National Park. Sens dubte, uns paisatges i una fauna únics al món.

– Tornaràs a Taradell?

És molt poc probable. La meva vida professional hauria de canviar molt per tal de permetre’m tornar a Taradell. Ara per ara estem molt bé on estem. Fa dos mesos ha nascut el nostre primer fill aquí, i mentre hi hagi feina és probable que ens quedem.

– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell, quina seria?

Origen.