Ni Ni

1932 taradellencs, de 4757 amb dret a vot, es varen quedar a casa el dia de les eleccions municipals. Potser van trobar a faltar una campanya electoral més intensa.  Amb cartells amb molts colors, i més fotografies,  i que uns tapessin els dels altres, i els altres els dels uns. Potser volien més guerra subterrània i més denúncies entre partits.

Potser han trobat en falta una llista amb candidats fantasma, o una d’unionista i un debat diari a les televisions, ràdios i portals d’internat comarcals i que la campanya anés pujant de to, i es passés a l’insult i s’acabés a cops de puny.

Personalment sí que he trobat en falta, debat sobre temes que diàriament en la nostra vida quotidiana ens preocupen.

He trobat a faltar que es parlés del que passarà amb els impostos i saber de quin mal  haurem de morir els propers exercicis fiscals.

I del tancament de l’escola bressol La Baldufa. O de com regular l’allau de vehicles que es produeix al carrer de l’Església a les hores d’entrada i sortida de l’escola.

I de com incentivar a la gent a fer ús de la deixalleria, aplicant descomptes d’algunes taxes a tots aquells que en facin un ús fidel i continu.

I de que es parlés seriosament d’aquestes persones que es pensen que les papereres són contenidors.

I de com federar a tots aquests que practiquen el llançament de pes amb bosses d’escombraries des de el cotxe estant.

I d’aquells propietaris de gossos que van deixant el seu fastigós rastre per les nostres voreres, pensant-se que adoben les plantes.

I de si el transport públic està ben atès en les diverses franges horàries i si és factible l’enllaç amb altres transports.

També he trobat en falta un clàssic: la suficiència i eficàcia dels vigilants municipals. I si hi ha hores en què Taradell i el seu terme queda desatès de cobertura de seguretat, sobretot a les nits.

I una discussió en profunditat de la necessitat, o no, d’una sala fosca per a teatre de petit format després de sortir en programes electorals durant varies campanyes.

I del cost energètic que representa Can Costa.

I de si caldria tenir una mínima oficina de turisme de cara als visitants que ens visiten.

Tampoc els candidats ens han dit gaires coses sobre l’ensenyament d’adults, ni de si caldria incidir més en aquest àmbit, i ampliar l’oferta existent.

I del perquè no hi ha pantalla gegant a la sala gran de Can Costa quan el Barça juga un partit decisiu, i molta gent hi acut amb l’esperança de trobar-se amb els amics, i vol convertir-ho en un acte social, de retrobament, i en canvi es troba una pila de gent amuntegada al cafè, o a fora amb el nas enganxat als vidres intentant veure el gol del Messi, o de qui sigui.

I de si cal tallar els arbres que les seves arrels aixequin els panots de les voreres.

I de perquè en algun carrer cèntric de Taradell hi havia, fins fa ben poc, uns caus de rates localitzats i visibles.

I de la política de comunicació municipal.

I de com entomar el Birracrucis, que provoca tantes critiques i tants elogis a la vegada.

I de l’estat de salut de les diverses fundacions municipals. Ni el partit governant ho ha explicat massa, ni l’oposició tota ella ho ha demanat gaire.

Ni del sou de l’alcalde i dels regidors, un altre clàssic, ni de la limitació de mandats ni de duplicitats ni incompatibilitats, tampoc n’hem sentit, llegit o vist gran cosa.

Tampoc dels càrrecs de confiança, ni de la plantilla de la Casa de la Vila.

Hi hagut dos temes (un el podríem anomenar tsunami…) que ho ha tapat quasi tot. A més, curiosament amb dos denominacions: si sou partidaris de la candidatura guanyadora, facin el favor de dir-l’hi EAS. I si ho sou d’algun dels dos partits de l’oposició, digueu-l’hi senzillament, piscina.

L’altre gran tema ha estat la Ronda de Llevant. Però no ens han explicat, ni com es finançaria, ni per on passaria, ni quina serà l’afectació sobre l’entorn natural, ni gairebé res de res. Tots han coincidit amb el nom.

Ni dels canvis en la circulació que van afectar el centre, i que tanta controvèrsia varen causar.

Ni de l’atur, ni del futur i la promoció dels nostres polígons industrials.

Ni ni….

Però si que hi ha un tema que clama al cel, i que demano que es tracti de seguida que hagi pres possessió el nou consistori.

La societat evoluciona, i per bé o per mal tots anem sucumbint a noves modes i nous processos consumistes.

Cal que el nou consistori prengui cartes en l’afer. Es convoqui la comissió de govern i un ple d’urgència, i es posicioni d’una vegada per totes.

No pot ser que tants taradellencs i taradellenques continuem vivint en la ignorància, i que aquesta manca de posicionament i de criteri per part dels nostres representants continuï provocant enfrontaments, enemistats i discussions contínues entre veïns. Ja hi ha famílies marcades per moltes generacions a venir per aquest fet. A més, els problemes de consciencia i dubte poden provocar greus seqüeles a la salut.

Les càpsules usades de cafè, on van?

A rebuig, a orgànic o a reciclable? 

Josep Miret i Mercè

31 de maig 2015