Tornem a Alemanya per conèixer un nou taradellenc. Però ho fem a una altra zona més al sud. Avui coneixerem un exHereu de Taradell que difón les excel·lències del nostre poble i el futbol que va aprendre a la UD Taradell.
En Marc Sureda fa un any, nou mesos, i tres setmanes i cinc dies que va marxar de Taradell i se’n va anar fins a Schwaigern, el poble on viu i treballa. Aquesta població pertany a l’estat de Baden-Württemberg, al sud-oest d’Alemanya i està a una hora d’Stuttgart. Hi viu des del mes de març, ja que abans havia viscut a una ciutat que es diu Heilbronn, a 20 minuts del poble.
Després d’estudiar Enginyeria Tècnica Mecànica a Girona, es va passar a Enginyeria Industrial i va realitzar un projecte final de carrera d’Erasmus a Edimburg (Escòcia) durant mig any. En tornar i després de quatre mesos treballant a l’empresa taradellenca Altoplast, “vaig marxar perquè el que ara és el meu cap, va visitar l’empresa on treballava a Taradell i em va proposar d’anar a treballar a Alemanya. Em va semblar bona idea perquè la feina pintava bé”, ens explica. “Alemanya és un bon lloc per treballar d’enginyer, aprendria alemany, i seria tota una aventura marxar a un lloc desconegut. Vaig pensar que si mai volia fer alguna cosa així aquell era el meu tren, i no el podia deixar passar, que de jove es pot fer tot”, destaca.
Com en qualsevol inici, no tot són flors i violes. No coneixa res, no parlava alemany… “Estava molt sol al principi, però de seguida vaig fer bons amics que em van ajudar molt”, afegeix. I a partir d’aquí es va anar adaptant. Com a curiositat una gestió que va fer. “Vaig haver de canviar els papers, l’assegurança i la matrícula del cotxe, ja que me’l vaig emportar de Taradell. I aquí pots triar la segona part de la matrícula pagant uns 20 euros, i la meva matrícula acaba amb TA-1714 (TA de Taradell)”.
Actualment, treballa a l’empresa IPR (Intelligente Peripherien für Roboter) i comparteix pis amb un altre enginyer català de Castelló d’Empúries que també treballa a Schwaigern. L’empresa està especialitzada en fer perifèrics per braços robòtics industrials per a la indústria de l’automoció. “Jo ara estic a oficina organitzant la feina de muntatge dels nostres productes, i la fabricació de peces per aquests, tant en un taller nostre o encàrrecs a d’altres empreses. He estat a muntage durant un any per aprendre alemany i conèixer com funciona l’empresa, i he estat viatjant de tant en tant pel món”, ens explica.
Durant el temps lliure juga a futbol amb l’equip del poble, l’FSV Schwaigern. “Aquí hi ha molta tradició de jugar a futbol, i tots els pobles tenen, com a mínim, un equip de futbol. Pràcticament tots els camps són de gespa natural (només n’he vist un de gespa artificial), i tots els clubs solen tenir dos o tres camps per entrenar i jugar”, destaca. I afegeix que “a la gent li agrada molt l’ambient dels camps de futbol, i tot i que fan pagar uns 2 euros per mirar un partit a una categoria bastant baixa, sempre hi ha gent als camps”.
Avui coneixerem un altre taradellenc que viu a Alemanya:
– Com es veu Taradell des de Schwaigern?
Lluny, bastant lluny. Tot i que segueixo sempre el què hi passa, ja sigui per la família, amics o internet, tot plegat em queda bastant distant.
– Què és el que enyores o trobes a faltar més de Taradell?
Sobretot la gent. Primer la família i els amics més propers, que tot i que parlem sovint per Whatsapp i Skype, és diferent. Però també a amics que potser no són tan propers, que et sols trobar pel carrer, a futbol, a la piscina o a llocs del poble. Amb aquests hi parlo poc sovint des que sóc aquí.
A part de les persones, de Taradell trobo a faltar muntanyes per anar amb bici i una mica el clima i el sol, tot i que tampoc hi fa molt fred aquí on visc.
– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?
La natura i els boscos i les muntanyes del voltant del poble. M’agrada molt anar-hi amb bici quan vinc de vacances, i pujar al castell, i fer camins, etc. A la zona on estic d’Alemanya no hi ha muntanyes altes, però sí que hi ha molta natura, boscos molt alts. A la primavera tot és verd i hi ha moltes flors, i mai hi ha incendis.
De Taradell també trobo molt maco el centre del poble. Potser perquè aquí a Alemanya, i en general a països més del nord, no hi ha tant costum de tenir centres de pobles i ciutats amb grans places o llocs per passejar. Aquí cap poble té una plaça com la plaça de les Eres.
– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?
De festes, potser les que més són els Tres Tombs i la Festa Major. Els Tres tombs perquè abans de marxar la vaig viure un parell d’anys des de dins i és realment una festa molt maca. I la Festa Major perquè és a la millor època de l’any, calor, sol, vacances, festa. Però també potser perquè els últims anys és allà on retrobo gent que no havia vist durant temps. Estudiant a Girona només passava els caps de setmana a Taradell, després vaig anar a fer un Erasmus a Escòcia, i ara visc a Alemanya…
– Un record de petit?
En podria dir molts de Taradell, des de jugar a futbol al club, tot i que abans no en sabia massa però m’ho passava molt bé, o a tennis i a la piscina al Parc d’Esports, o els anys de les Pinediques, que van ser molt especials. Però, sobretot, em quedo amb les tardes d’estiu quedant a partir de les 4 amb la colla de quatre de sempre amb els que encara som grans amics i ho serem sempre, les tardes jugant al PRO a casa l’Eloi o anant a fer street skate amb en Damià.
– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?
Sempre els dic que és un poble petit, però molt maco, que no tenim mar, però estem a una hora de la platja, de Barcelona, de Girona i de les muntanyes. Som un poble tranquil, no turístic i amb una mica d’indústria.
– Què exportaries d’Alemanya a Taradell?
Exportaria, sobretot, l’horari laboral. Jo treballo de 7 a 4 de la tarda, parant una hora a les 12 per dinar. A les 7 no és tant d’hora quan t’hi acostumes, i plegant a les 4 bona part de la tarda et queda lliure. I per exemple, tot i no fer tanta calor com a Catalunya, aquí ja fa dies que han obert les piscines perquè la gent pot anar-hi a la tarda. Les botigues tanquen entre les 6 i les 7, i el prime time de la tele aquí és més d’hora que a Catalunya.
També la manera de treballar. A la meva empresa (petita dins el sector) es treballa molt bé, normalment sense pressa i fent les coses ben fetes mirant més que la feina quedi ben feta que fer-ne la màxima possible amb el mínim temps. Això és així pel tipus de producte que fem també. Potser no passa en d’altres empreses.
Una altra cosa que exportaria és l’ambient dels clubs de futbol. Per exemple, quan s’acaben els entrenaments o els partits, treuen la caixa (o caixes) de cervesa i quasi tothom es queda una estona a parlar, abans o després de dutxar-se. S’organitzen barbacoes, festes al vestidor pels jugadors, viatges d’equip, etc. I a tot el que es fa, sempre hi ha cervesa.
– Quant val un cafè al teu país? O tres productes del teu país o regió?
Cafè no en prenc massa, però val uns 2 euros. Una cosa molt típica d’aquí és la cervesa, que una de normal (0,33cl) també val al voltant d’uns 2 euros. Però una gerra d’un litre (Maße) a una festa de l’Oktoberfest a un poble val uns 4 o 5 euros, a Stuttgart uns 9 euros, i a Munich uns 10 euros. Un altre producte molt típic del sud d’Alemanya és el Brezel, que és com un pa salat, i val menys d’un euro.
– Una tradició o fet que et va sorprendre d’Alemanya?
La cerversa. Quan vaig venir ja m’ho pensava que bevien força cervesa. Però sí, m’ha sorprès! En beuen més del que m’esperava encara. I a l’Oktoberfest és el punt àlgid del consum de cervesa. També m’ha sorprès que són més oberts del que em pensava, fan diverses festes “de poble” i barbacoes.
– A quin lloc d’Alemanya portaries un visitant?
Alemanya és molt gran i hi ha molts llocs per anar. Jo només he visitat llocs del voltant d’on visc. Per exemple, Stuttgart és una bona ciutat per visitar. Però per aquí també hi ha poblets molt tradicionals i macos amb boscos molt alts, turons plens de vinyes amb molta vista i molts camps. Hi ha molta vegetació i tot és molt verd. I una mica al sud d’on visc jo hi ha una zona que es diu la selva negra que també és molt turística. És una bona zona per visitar, i buscant bé es poden trobar vols per poc més de 50 euros d’anada i tornada des de Girona.
– Tornaràs a Taradell?
Sí. Vaig marxar amb la intenció de tornar al cap d’alguns anys. I, tot i que no crec que es pugui planificar massa això a anys vista, de moment segueixo amb la mateixa intenció de quan vaig marxar. Vull estar uns anys aquí però vull acabar tornant. Encara no sé quan. D’aquí a uns anys.
– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell, quina seria?
#Elmillorpobledelmón. I si aquesta no val, potser diria “casa”.
