El popular i conegut edifici de les Monges, situat al carrer de la Vila, i que va ser enderrocat el 2011 no va ser el primer espai educatiu de noies Taradell, ni tampoc de gestió religiosa.
Cap a la segona meitat del segle XIX hi va haver una primera escola destinada a noies. Segons ‘Els carrers de Taradell‘, entre 1868 i 1914 funcionava al número 5 del carrer Quintana una escola, incialment pública, que estava gestionada per les religioses Servites, que anys més tard van passar a l’orde de les Germanes Domíniques.
Les Germanes Servites es van establir a Taradell cap a l’any 1851. Les primeres van ser les germanes Rosa Santaeugènia, Maria Planas i una tal Antònia (que no va estar-se gaire dies a Taradell). Com que en els primers temps no vestien hàbit, al poble les coneixien com les “senyores”. A l’inici van hostatjar-se en una casa de la Plaça de Santa Llúcia.
Tot i això, sembla ser que ja al 1854 quan aquestes religioses Servites s’encarregaven de l’antic hospital o casa de la beneficiència (situat a l’edifici de la Casa de la Vila), disposaven d’una sala que feien servir d’escola cristiana per a noies. Va ser el primer precedent d’educació per a noies. Tot i això vivien amb moltes penúries i sovint gràcies a la caritat.
Al 1857 es van integrar dins l’orde de les Germanes Dominiques de Vic (fundat el 1856 pel Pare Coll) i la germana Rosa Santaeugènia va obtenir la plaça de Mestra Nacional.
Per tenir una idea que el cas era excepcional, cal dir que llavors ja feia dos segles que s’impartia ensenyament per a nois. I és que cap al 1860 només un 3,1% de les dones eren alfabetes al municipi de Taradell, pel 23,2% dels homes. En canvi, al 1877 el percentatge d’alfabetisme femení ja havia pujat a l’11,4%.
L’educació femenina abans del col·legi Santa Agnès
El 1868 amb l’esclat de la revolució nacional que va suposar l’exili de la reina Isabel II i l’inici del Sexenni Revolucionari, les germanes Servites van ser expulsades de l’hospital. Segons sembla la llavors mestra, la germana Teresa, es va negar a jurar la constitució i va ser destituïda i les religioses expulsades. Aquestes es van hostatjar en una casa mig derruïda al carrer Quintana, que van rehabilitar. Estaven tant a la misèria que, fins i tot, demanaven caritat pública fins que van poder continuar amb la tasca educativa quan se’ls va restituir el títol de magisteri que els havien retirat.
Més tard, aquesta plaça de mestra la va obtenir en propietat i a través d’oposicions la germana Dolors Reixach, que va treballar amb l’objectiu de tenir una casa pròpia tant per viure com per fer d’escola. Així, el 1914 es van traslladar al carrer de la Vila número 14, gràcies a tots aquests esforços i també a donacions de gent del poble. L’ensenyament només es va interrompre durant la Guerra Civil, quan les germanes van haver d’abandonar el convent.
Ensenyament mixt
A banda del col·legi Santa Agnès per a noies, al poble hi havia una escola nacional per a nens i una per a nenes, sota la direcció respectiva d’un mestre i d’una mestra (que va ser un monja dominica fins el 1917) i també l’escola del Gurri Xic (un altre dia ens centrarem en aquests centres).
A partir de l’octubre de 1958 també va obrir les portes l’Acadèmia de Sant Genís que es dedicava a la formació cristiana dels nens. Aquest centre estava ubicat a la rectoria.
No va ser fins al curs 1972/73 quan es va implantar l’ensenyament mixt a Taradell. El col·legi Santa Agnès i l’Acadèmia Sant Genís es van fusionar per constituir el col·legi Sant Genís i Santa Agnès. Així les aules estaven distribuïdes en dos edificis, el del carrer de la Vila per als més petits i el de la Rectoria per als més grans. Aquesta va ser la dinàmica del col·legi, que es va convertir un centre concertat, fins que al 2011 es va traslladar al nou edifici de la rectoria. Aquell any va començar l’enderrocament de l’edifici del carrer de la Vila, conegut com el de les monges. La iniciativa privada Fem escola va construir el nou equipament a la zona de la rectoria unificant tots els cursos i, a canvi, el solar del carrer de la vila serà per construir-hi habitatges, locals comercials i un vial públic.
