Avui toca agrair: quan arribo a Taradell noto que més gent em saluda d’una forma diferent, més propera, més càlida. I només ho puc atribuir a la lectura d’aquests articles. Podeu ser un centenar o tres-cents, segons els càlculs precisos que ens envia cada mig any en Joan. Però sou diversos i és d’agrair que us interesseu per aquestes paraules que no han pretès res més que compartir experiències llunyanes.
Per això quan sóc a casa em costa de posar-m’hi. Les experiències són semblants a les de tots vosaltres, tant si sou prejubilats com si us acabeu de llicenciar. Li ho acabo de comentar a una veïna i la conversa d’eixida ja ha donat peu a un article: la necessitat d’horaris laborals que permetin conciliar la vida personal amb la feina. A l’empresa on treballa, de matriu italiana, els dos mesos d’estiu fan jornada intensiva fins a les 3 i a l’hivern fins a les 6. Per algú que no ha tingut mai horari de sortida, ja sabeu que les bones notícies per a un periodista arriben sempre a darrera hora, això és un luxe. Però no ho hauria de ser: 8 hores ben repartides permeten donar el millor com a empleat.
El comentari d’una altra veïna sobre la foguera que havien encès la nit abans uns nouvinguts que ocupen una mena de casa-pastera que tenim al carrer, m’ha fet adonar una vegada més de com n’és de fàcil dir generalitats sobre realitats tan punyents com la immigració. Al diari el president del govern espanyol afirma que els “romanesos són un dels exemples més clars i exitosos d’integració”. N’hi ha prop d’un milió a l’Estat, la comunitat estrangera més nombrosa. Al carrer són pocs però, per les condicions en què viuen, endevino que són massa. I això que costa d’aconseguir una cèdul.la d’habitabilitat. Esperem que ben aviat aquestes paraules de Rajoy també s’apliquin a casa.
Fullejant una mica més el diari m’adono que la satisfacció per passar l’estiu entre els bons aires de la Plana de Vic és injustificada. Resulta que està ben contaminada: la pol.lució de l’aire per ozó s’ha disparat. La culpa és de la marinada que puja pel Congost i ens porta els mals aires barcelonins, fruit del trànsit i la indústria i agreujats per l’onada de calor. Tan tranquil.la que estava jo pensant que lluny de Jakarta, una de les capitals mundials de la contaminació, respirava millor que mai. Sort que almenys a la nit he pogut veure Venus i Júpiter de costat i les Agudes no s’amaguen rere una capa gris de fum indonesi.
Molt bon i transparent estiu per a tothom!!!
