Als anys 30, a Taradell com a tot Catalunya, hi ha un increment del cens i per tant, la població en edat d’escolarització també augmenta. La necessitat d’escolaritzar els nens de les cases aïllades del Gurri fa que es comenci a parlar de la creació d’una nova escola. La perseverança dels pares dels alumnes i la Junta local d’ensenyança fa possible el naixement d’una tercera escola pública a Taradell. Fins ara, hi havia l’escola pública dels nens i l’escola nacional de les nenes, totes dues ubicades al centre de Taradell.
Els inicis
L’urgència d’escolaritzar uns cinquanta alumnes de les cases aïllades de la zona del Gurri, fa que el batlle Joan Bellpuig comenci les negociacions amb “El Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes” per la creació d’una escola mixta. Als inicis dels anys 30 a la zona de Montrodon, els alumnes tenien dificultats per poder anar a l’escola. Per poder arribar-hi, s’havia de recórrer la distància fins el nucli urbà. El trajecte d’uns quatre quilometres, que s’havia de fer en pèssimes comunicacions, recordem que l’actual carretera encara no estava oberta, feia que els nens s’haguessin de desplaçar a peu.
L’ajuntament, els pares i la Junta local d’ensenyament, al llarg de l’any 1934, veuen possible la creació d’una tercera escola pública al poble. De seguida es negocia amb el propietari del Gurri Xic, el senyor Josep Genís, pel lloguer dels locals de la casa de pagès del Gurri Xic, per 500 pessetes l’any, per una durada de 10 anys.
El projecte esdevé una realitat a la tardor de 1935. S’inaugura el centre amb una sola classe mixta de nens i nenes. La primera mestre va ser la Maria Baró i Primo, tot i que només va aguantar tres mesos degut a la soledat del lloc. La va succeir Dolors Queralt, però que de seguida també va marxar . La següent professora serà la senyoreta Dodas que serà la professora durant la Guerra Civil i entrada la dictadura. Amb el nou règim el centre deixa de ser mixta per adaptar-se a les noves normes que marcava l’ensenyament franquista.
No serà fins els anys 50-60 que el propietari de la majoria dels terrenys de Montrodon i l’arquitecte de l’ajuntament el senyor Capell, veuen possible crear una nova urbanització a Montrodon. Per fer-la possible, però, cal dotar-la de serveis. De seguida s’impulsa el baixador de tren i la construcció d’una nova carretera per unir el barri de Montrodon amb el nucli urbà. Cedeix també un terreny per la construcció de una nova escola i la casa del mestre.
El nou edifici
Amb la nova urbanització el propietari de la majoria de terrenys, en cedeix un per construir una nova escola i la casa de la mestra. A partir de l’octubre de 1963 obra les portes l’escola. Novament, l’ensenyament serà mixta. L’Enriqueta Forcada en serà la mestre des de 1969 a 1982. Evidentment, la mestra tenia a l’aula tots els alumnes, des de P3 fins a 8è de Primària.
Durant el curs 82-83 es demana al departament d’Ensenyament de la Generalitat poder utilitzar la casa de la mestra com a segona aula. La manca d’espai genera un compromís per totes les parts d’ampliar l’escola en un futur. Aquesta ampliació és possible gràcies a l’acord entre els pares, l’Ajuntament i la Generalitat. La Generalitat aportava els plànols, l’Ajuntament el material i la mà d’obra la posaven els pares. La construcció va ser lenta, ja que es treballava els dissabtes i diumenges al matí. Finalment, al desembre de 1986 s’inaugura l’escola, tal i com és a l’actualitat.
Actualment l’escola forma part de la Zona Escolar Rural (ZER) Guilleries, juntament amb l’Escola Els Castanyers de Viladrau. Es comparteixen els especialistes, els projectes, les sortides, etc.
Míriam Martínez
