Les cues per votar per correu aquell dissabte 19 de setembre eren llargues i pesades. I és que, la Vida, em feia votar al barri de Gràcia i allà, com a Taradell, tothom volia dir-hi la seva.
Com en una pel·lícula de suspens, recollir el sobre amb la documentació per a votar fou lent, molt lent. I la distància entre recollir-lo i desar el vot, ràpid, molt ràpid. Obrir el sobre gran, treure el sobre petit, posar la llista que portava a la butxaca i lliurar-lo, just abans d’adonar-me que, en la documentació facilitada, no hi havia les 9 paperetes per escollir.
El 25 de setembre un avió em portava a Sevilla i els dies 26 i 27 hi vivia un parell de festes d’aquelles on gaudeixen xics i grans a cor que vols. Un parell de festes en les instal·lacions d’una Associació de Veïns d’aquelles que amenitzen la vida dels barris i les estructuren d’allò més. En aquest cas, l’Associació té escola bressol inclosa. I és ben a prop l’Avinguda del Pueblo Saharauí i l’Estació de l’AVE on arriben els trens de Barcelona.
He viscut doncs la jornada electoral a mil quilòmetres de casa i allà el tema ha estat en sobretaula, en respectuosa sobretaula amb aquells que, llarga vida de compromisos socials a l’esquena, no es deixen entabanar pel corró mediàtic espanyol. De fet, fins i tot, van fer un símil prou encertat:
– Internet es la nueva Radio Pirenaica.
I els més joves potser podeu preguntar als vostres pares o avis, o cercar per Internet, el significat d’aquestes paraules.
Encara no hi havia resultats, però la sensació era de respecte a les urnes, d’enveja a la pluralitat política catalana i d’enyorança pel trencament polític d’un Estat que no s’ha sabut construir des dels carrers.
Ja cap al tard i amb la quitxalla adormida, segueixo el recompte per l’aplicació del Parlament i les xarxes socials. A mesura que avança la nit, veig que sí, que trenquem, que marxem, que res no ens atura i que allà, a Andalusia, com en tants d’altres llocs, els que ho volen entendre, ho entenen.
L’endemà es confirma la notícia que La Razón publicava dissabte:
“Mas será imputado trás el 27S”
Una altra tupinada des del seu món, des del món d’aquells que no han descobert que, encara avui, hi ha una Radio Pirenaica que funciona i que va fent feina de formigueta sota els seus peus.
Nosaltres ja hem estirat fort per aquí i l’Estaca trontolla amb els seus esgarips antidemocràtics. Mentre hi ha gent que estira fort per allà i que, de ben segur, acabaran per tombar aquesta Estaca que ben corcada deu ser ja.
