Tornem a Anglaterra per trobar-hi una taradellenca-vigatana. Es tracta de la Rosa Morales, que va viure durant 10 anys a Taradell. Des de 2009 viu a Worcester, al centre oest d’Anglaterra, molt a prop de Gal·les i a una hora de Birmingham.
Juntament amb les seves dues filles, la Paula i l’Eva, resideix en una zona rural molt diferent de la capital, Londres. Fa set anys hi va anar a parar amb el seu exmarit per iniciar una experiència. “Sempre m’havia atret aquest país”, explica la Rosa. Professionalment treballa pel consell comarcal de la zona en l’equip d’hospitals, després de passar pels serveis d’atenció a la infància, treballadora social i serveis a la gent gran. “En aquest país et posen moltes facilitats de formació i accés a postgraus i màsters”, afirma parlant de l’oportunitat que ha tingut per desenvolupar-se a nivell professional.
“El que més em costa d’adaptar-me és la maca de llum a l’hivern. Hi ha dies que sembla que algú s’ha oblidat d’encendre la bombeta, ja que entres a treballar fosc i surts que torna a ser fosc. A més, aquí no hi ha faroles als carrers o carreteres com a Catalunya, és un país molt fosc”, ens explica. En canvi, no li ha costat adaptar-se al fet que condueixin per l’esquerre. “En una setmana ho vaig agafar i no és molt difícil perquè són molt ordenats i a les rotondes tothom sap per quin carril ha de circular”, destaca tot afirmant que les autopistes són gratuïtes. “És un país molt ben comunicat i fàcil per moure’s en cotxe. En canvi, el tren és extremadament car”, conclou.
Avui coneixerem una taradellenca que viu a l’oest d’Anglaterra.
– Com es veu Taradell des d’Anglaterra?
Jo el miro amb molta estimació i ple de bons records. Tot i que jo sóc nascuda a Vic, Taradell va ser el poble on van crèixer les meves filles durant els primers anys de la seva infància, la Paula i l’Eva, i on vaig tenir la sort de fer bons veïns i amics, amb molts encara estic en contacte. És un poble amb molta vida d’associacions, on la gent és inquieta i amb ganes de fer coses per mantenir la comunitat viva. És un poble amb un profund sentit d’arrelament a les tradicions culturals i això és un gran valor, que no ha de perdre.
-Què és el que enyores o trobes a faltar més de Taradell?
Passejar pels carrers i poder saludar a la gent, el sentiment de poble, estar involucrada en la vida d’associacions, poder anar a les botigues a comprar els productes frescos. I tot i que ja no hi és, poder anar a fer un beure al Karra amb els companys d’ERC deprés dels plens. Bons records!
– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?
El Castell d’en Boix. Les vistes de la Plana des del Castell són fantàstiques! Els boscos i camins són una meravella per gaudir caminant. I és un lloc ideal per disfrutar del silenci i només contemplar la sort que tenim de tenir un país tan bonic. Hi anàvem molt sovint amb les nenes i el gos a caminar.
– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?
La festa d’Els Tres Tombs. Tinc molts bons records i les nenes també. Era comencar l’any amb la moguda de decorar els carros amb els de l’AMPA de la llar d’infants i després l’escola Les Pinediques. Disfrutàvem moltíssim. És una festa molt arrelada i amb un esperit de treball de la comunitat molt fort.
– Un record de petita?
Els records de la meva infància són a Vic, on vaig néixer. El millor que recordo són les hores i hores de jugar a la plaça dels Màrtirs amb els amics del barri. El carrer va ser un gran mestre on vaig aprendre el valor de l’amistat i companyonia, el gaudir de les coses senzilles i de bons moments de rialles amb amics. Com que en aquells temps no teníem mòbil, recordo el meu pare que per cridar-nos per tornar a casa xiulava des del balcó, tenia un xiular peculiar, només sentir-lo ja deiem”el papa” i corríem cap a casa a sopar.
– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?
Bé, ja m’ho han demanat i quan els ensenyo fotos del poble, sempre em diuen “què fas a Anglaterra quan vivies en un poble tan bonic?”. Els dic que és un poble tranquil, molt acollidor, envoltat de preciosos paratges, amb moltes festes i tradicions, on encara pots anar a comprar la barra de pa, la verdura i carn fresca. I seure a una terrassa per fer un beure i gaudir de la fresca a l’estiu. Flipen!
– Què exportaries d’Anglaterra a Taradell?
Les postes de sol, que aquí són d’uns colors rosats i taronges molt intensos. I si parlem de temes més pragmàtics exportaria el sistema de Serveis Socials, que a Anglaterra està molt desenvolupat i molt orientat als drets de l’individu.
– Quant val un cafè a Worcester? O tres productes de la zona?
Depèn on vas, jo no sóc de cafè, sóc més de te. A més, trobar un bon cafè costa! Un te costa 1,75 lliures i un cafè dues lliures. Parlant de compres, el que més em flipa és que a dates de finals de setembre ja trobes a les botigues productes de Nadal. És una obsessió!
– Una tradició o fet que et va sorprendre de Worcester?
El verd, tinc la sort de viure al camp anglès, rodejat de camps, boscos i natura, xais per tot arreu i més verd. Jo li dic el país del “verde que te quiero verde“. És una de les zones de l’Anglaterra profunda, conservadora en sentit d’història i arquitectura, tenen esglésies per tot arreu, i si vols pots comprar-ne una i fer-t’hi el teu habitatge. Aquesta zona és molt plana, només hi ha un hill, un turó que és el Malverns, m’encanta perquè té la forma del Montseny i em recorda a la comarca. Jo li dic “el Montseny anglès”.
– A quin lloc d’Anglaterra portaries un visitant?
Stratford-upon-Avon és el poble on va néixer i viure Shakespeare, està a 40 minuts de Worcester. Té una atmòsfera especial rústica i cultural. Hi ha una botiga on venen productes de Nadal tot l’any, entres a l’agost i et transporta al desembre: la música, l’olor i tot un ventall infinit de productes.
– Tornaràs a Taradell?
Vaig ser-hi el passat agost i tornaré de visita segur! Però a viure? La vida ja m’ha ensenyat a no fer plans a llarg termini. Mai es pot dir d’aquesta aigua no en beuré, però, ara per ara, la meva vida està a Anglaterra amb les meves filles, i no sé on aniré a parar.
– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell, quina seria?
Tradicions.
