Tornem a Anglaterra, però a una altra zona. Fins ara hem visitat Londres i Wolcester. Avui anem fins al nord, a Leeds on hi trobem el taradellenc Adrià Ramirez. Conegut a Taradell per la seva vinculació a l’Esbart dansaire Sant Genís, entre d’altres entitats, i per haver interpretat l’agutzil en l’última edició de la Festa d’en Toca-sons.
Des de fa mes d’un any viu a Leeds, on s’hi va traslladar el setembre del 2014 per tornar a estudiar. Tal i com ens explica, “hi havia un màster que m’havien deixat molt bé i, tot i que al principi em feia molta mandra marxar, també tenia ganes de viure un any diferent”. Com sol passar, la idea inicial era fer només un curs, però allà tot va canviar. “Durant el màster ens van venir empreses angleses a fer entrevistes de feina me’n van oferir una a Leeds mateix”. Així és com va decidir allargar l’experiència. Actualment, treballa de consultor en mobilitat.
Leeds és la quarta ciutat d’Anglaterra per darrere de Londres, Birmingham i Manchester i en destaquen, sobretot, les casetes de totxo vermell. “Quan vaig saber que el tèxtil havia estat molt important a la ciutat, vaig pensar que potser per això m’hi trobava una mica com a casa”, assegura l’Adrià.
Els inicis sempre són plens de sorpreses. Una de les anècdotes és que l’Adrià es va passar els primers quinze dies cuinant amb mantega, convençut que l’oli costaria de trobar. “Al súper només havia de mirar al passadís següent per trobar-lo”. I també canvien els hàbits o les referències temporals. “Pels anglesos la tarda comença a les 12 i el vespre a les 5 de la tarda. M’ha passat més d’un cop de quedar amb algú i dir ‘dissabte a la tarda, ja concretem hora’ i que em truquin a les 4 dient: ‘Porto tota la tarda esperant que em diguis alguna cosa!'”
Avui coneixerem un taradellenc a Leeds:
– Com es veu Taradell des de Leeds?
Quan m’ho pregunten, explico que és un poble una hora al nord de Barcelona d’uns 6.000 habitants. En general, la resposta sol ser alguna cosa com “i com portes el mal temps que fa aquí?”. La majoria de gent ha estat a Barcelona, però normalment a la primavera o estiu, i tenen (o volen tenir) una certa idea de que aquí mai es baixa dels 10 graus. Com els hi explico jo que la boira la conec des de petit i que estar sota zero és ben normal un matí d’hivern? Un cop que venia de visita un profe em va preguntar si aniria a la platja… era a principis d’abril!
– Què és el que enyores o trobes a faltar més de Taradell?
La família, que és insubstituïble, i l’Esbart. Miro d’anar venint sovint de visita, i quan ho faig l’assaig del divendres és parada obligatòria. Més d’un cop m’ho he pogut fer venir bé per ser a alguna actuació i tot. De fet, algú de l’Esbart em diu que no s’acaba de creure que visqui fora, que en realitat això de Leeds només és una excusa per fallar a alguns assajos, hehe.
– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?
El Castell. Diria que sóc poc original, però és que ho té tot: les vistes de Taradell amb la Plana de Vic al fons, els records dels inicis de curs amb el Cau, les passejades amb amics o família, els racons que té al seu voltant…
– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?
He intentat explicar més d’una vegada a un anglès què era una “Festa Major”. Com ho tradueixes? “Main Party” queda fatal, “a festival”, “the festival of the town”… vés a saber què s’imaginen. Un amic d’aquí em va dir que tenia molt bona pinta “el teatre aquest que feia” quan em va veure al Facebook les fotos vestit d’Agutzil.
– Un record de petit?
El dia que nevava fort i es parava tot, i anàvem a la Serra a baixar amb plàstics o tirar-nos boles de neu. Ah! I la sirena del Tint que avisa que arriben els reis cada any, amb l’olor de barballó!
– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?
Que vingui! Que ja el portaré a comprar menjar (somaia com a mínim) i a donar un volt (al Castell, a veure la Plana!). I que, si pot ser, vingui un dia que hi hagi força actes, perquè vegi la vida que té Taradell.
– Què exportaries d’Anglaterra a Taradell?
Els horaris de feina: a la oficina on estic ara, ens hi posem a les 9 i a dos quarts de 6 la gent és fora. Ah! I el poder trobar el tipus de feina que busques sense haver-te de moure a ciutats tan grans com Barcelona (tot i que Leeds té 700.000 habitants, visc ara en una caseta d’un barri molt tranquil i puc anar caminant a l’oficina!)
– Quant val un cafè a Leeds? O tres productes de la zona?
Els anglesos prenen te!! Més enllà dels tòpics, no t’ho sé dir. Vaig comprar fa temps una capsa de bossetes de te que em faig cada matí. Em vaig equivocar amb la mida i, pensant-me que en comprava 40, en vaig agafar 400! Faig la compra per internet i clar, no em feia una idea de la mida… Des de llavors encara em dura, així que no recordo quan valia… Si algú vol venir a visitar-me té el te pagat, ho prometo!
Altres productes? Les pintes de cervesa són cares, 3 o 4 “pounds” (4-5euros). Per un pound més, en canvi, tens una ració de patates fregides (amb ketchup!) que gairebé et deixa tip! Les galetes sense blat (tinc intolerància) són bastant cares, més d’un dia les he comprat a l’herboristeria del c/ de la Vila i me les he ficat a la maleta…
– Una tradició o fet que et va sorprendre de Leeds?
La gent es disfressa per anar de festa. Hi ha una ruta de bars i és tradició fer-la disfressat. Amb el gust que tenen per vestir-se, et pots trobar de tot.
El Nadal de l’any passat també em va sorprendre. De cop veus que la gent começa a portar jerseis nadalencs. Fins aquí mira. Però és que els jerseis són… jerseis de llana vermells amb rens blancs, arbres de Nadal estampats, cares del Pare Noel… De veritat, a Catalunya no ens ho posaríem ni de broma. L’any passat em vaig resistir a comprar-me’n cap però no sé què fer aquest any… me’n compro un?
– A quin lloc d’Anglaterra portaries un visitant?
A Londres, d’entrada, tot i que des d’aquí queda una mica lluny (2 hores i mitja en tren ràpid). Per aquí al nord d’Anglaterra val la pena visitar York i, després, Liverpool. Si el visitant té ganes de natura, hi ha tres parcs naturals molt xulos relativament a prop. Són zones amb poblets de cases de pedra, paisatge absolutament verd (o nevat, a partir de certa època), turons (ells ho consideren muntanyes, però no passen dels 1.000 metres), rius i llacs. Més al nord, hi ha el mur de l’emperador romà Adria (sense accent), que encara no he vist. I tot i que Leeds per al turisme no té massa cosa, portaria el visitant a veure els carrers i carrers de casetes de totxo vermell. S’ha de veure.
– Tornaràs a Taradell?
Si! No tinc encara data de tornada, però vull que l’estada sigui temporal. De fet, torno prou sovint de visita.
– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell, quina seria?
Casa! (crec que ja l’havia dit algú més també)
