Segle XIX
Comencem a tenir constància de l’escola a Taradell, a partir de 1831, tot i que només com a escola de nens. En un primer moment hi ha censats uns 54 alumnes que reben les primeres lletres i les quatre regles d’aritmètica. És la primera constància d’escola pública al poble.
La implantació de l’escola pública comporta la necessitat de crear espais per desenvolupar les activitats acadèmiques. Tot i que a partir de 1825 la llei especifica que els locals han de tenir diferents aules, per separar la classe de llegir de la d’escriure; que els nens han d’aprendre separats de les nenes, i que els locals han de ser ventilats, espaiosos i allunyats de les tavernes; a la pràctica aquestes recomanacions no es compleixen. Les escoles no són res més que el reflex de les condicions en què viu la població. Els espais que ocupen les escoles tenen greus problemes de deficiències sanitàries. Són espais ombrívols, sense aigua corrent, i amb manca d’espais lliures. La brutícia i la manca de ventilació dels espais comporta en la població, un seguit de malalties característiques de l’època. A la mortalitat infantil, a les malalties respiratòries i a la mala alimentació de l’època s’hi ha d’afegir la manca d’electricitat i aigua corrent. Cal recordar que a Taradell, l’arribada de la llum i l’aigua no és ben entrat el segle XX (1912 i 1914 respectivament).
El primer espai que es té constància i que s’utilitza per l’escola dels nois, es trobava al carrer de l’església número 20. Aquest espai s’anomenava l’Estudi Vell i es té constància que l’edifici es trobava en estat ruïnós i deplorable. Per aquest motiu, entre 1849 i 1850, es van deixar d’impartir classes en aquest local i l’escola es va establir en una casa propietat de Segimon Costa. Al 1857 aquest propietari en va demanar el desallotjament, i l’escola es va haver de traslladar a la sala d’en Josep Gorumbau, situada a la Plaça Major. Cal recordar que la Plaça Major, era l’actual Plaça i estava ubicat a la cantonada del Carrer Quintana. Les condicions d’habitabilitat d’aquesta sala tampoc eren les més adequades per allotjar un centre educatiu, ja que hi havia problemes d’humitat i de ventilació, causades per una Torre de defensa construïda al costat de la sala. L’anomenat “Torreon o tambor” s’havia edificat per defensar millor la Torre de Don Carles dels atacs carlistes entre 1855 i 1856. Aquestes mancances plantegen la necessitat d’enderrocar la citada torre, que finalment es porta a terme al 1865 amb l’obtenció del pertinent permís governatiu. Després de la millora de la sala, l’edifici dels nois s’hi queda establert fins al 1906. L’augment d’alumnes matriculats i la rehabilitació del nou ajuntament provoca que es plantegi un canvi d’edifici. La nova construcció que els cedia la planta baixa, proporcionava un espai escolar més gran, amb ventilació i il·luminació. Així, a partir de 1906 l’escola queda establerta en el nou edifici comunal.
Segle XX
A partir de 1900 i 1939 a Taradell la població escolaritzada augmenta considerablement. Segons les dades del centre d’Estudis Demogràfic el cens de “fet” a Taradell al 1900 hi ha censats 1.651 persones i al 1930 el mateix Centre d’Estudis ja ens parla de 2.192 censats. Hi ha un increment del 33% i per tant, també augmenten els alumnes matriculats.
A partir del segle XX tenim l’escola ubicada en la planta baixa de l’ajuntament. Però l’augment de la població fa que s’adeqüi una nova sala al costat de la secretaria. Així queden els petits a la nova sala i els grans, a la planta baixa. Les aules compleixen tots els requisits de sanitat, ventilació i llum natural, però li falta el pati exterior. Aquesta manca serà present tant en l’edifici dels nois com al de les noies.
L’entrada de la II República amb la victòria del Front Popular al 1936 va prometre grans mesures renovadores de l’educació, però l’alçament militar i els anys de guerra fan difícil la seva aplicació. La campanya d’alfabetització entre la població avançava, al mateix ritme que la batalla al front. Però a mesura que la zona nacional avançava s’anaven eliminant les reformes i prohibint la producció, comercialització i circulació de llibres, diaris o fullets que servissin per promulgar les idees republicanes. Durant la Guerra civil, l’ensenyament religiós deixa pas al públic i s’ajunten les escoles amb classes mixtes.
El franquisme a Taradell s’inicia el dos de febrer del 39, amb l’entrada de les tropes franquistes al poble. L’ensenyament endureix els seus continguts i el règim imposa el pensament únic, realçant un model educatiu que pretenia transmetre els valors del règim. S’inicia la política de depuració i instauració del pensament únic. El professorat va patir «Les comissiones Depuradoras de Instrucción Pública» i hi va haver depuracions de tots aquells que havien simpatitzat amb la República. El professor taradallenc Anastasi Aranda n’és un exemple. Empresonat a diferents ciutats i deixat en llibertat més tard, no podrà tornar a exercir de professor.
Els nois continuaran fent classe a les dependències de l’Ajuntament, fins que a partir dels anys 40 i fins als 70 l’escola s’ubicarà al carrer Ramon Pou, també anomenat «el matadero» per la seva ubicació. Seran uns 150 alumes entre nois i noies. A partir de 1972 es demana una escola d’EGB amb 300 places. Aquest mateix any, a títol gratuït, el Sr. Ramon Vallmitjana Oms cedeix a l’Ajuntament, un terreny de 5.000 m2. El ministerio, però al 1976 demana que el terreny arribi als 8.000 m2 i el mateix propietari els cedeix. Al març de 1977 es treu la construcció a subhasta amb un pressupost de 18.189.397 pessetes. I al setembre s’inicien les obres.
Tot i que les instal·lacions estan inacabades el curs del 78 comença a la nova escola «Les Pinediques». Serà a partir del curs del 79 que l’escola comença a caminar com a nova escola. Actualment, l’escola continua en funcionament i amb les instal·lacions ampliades i amb dos edificis. L’eduació Infantil està situat al carrer Ramon Pou i l’Educació Primària està al Passeig Pinediques.
Míriam Martínez, historiadora
