Estic segur que quan hi arribeu, no us en podreu estar i us fareu una selfie a sota del rètol anunciador.
Un cop dins, i una vegada presentat el vostre document d’identitat, podreu entrar-hi i pujar fins al primer pis.
Us faran deixar bosses i tots els estris personals en uns armaris destinats a tal fi.
Només hi podreu entrar amb fulls solts, i si porteu un PC o tauleta haurà de ser sense funda. No podreu utilitzar els mòbils…
Al taulell us expediran un carnet. D’investigador, en diuen. I us proveiran d’una contrasenya per poder accedir als ordinadors i cercar allò que busqueu.
El carnet, ja veureu, és molt primari. Us faran una foto amb la webcam, i us quedarà una cara de peix d’allò més bonic.
L’imprimiran damunt d’una cartolina blanca.
Per aquesta operació de creació del vostre carnet, poden arribar a intervenir-hi fins a tres persones. No hi han retallades de personal ni sobrecàrregues de feina, aquí.
Una introduirà les dades, l’altra col·locarà la cartolina a l’impressora, i la tercera la retallarà amb unes velles tisores. Au! ja es vostre. Ja teniu el carnet de Investigador del Ministerio de Cultura y Deporte, del Gobierno de España.
Aquest ritual, l’haureu de seguir per poder accedir a un dels llocs que jo recomano visitar abans de morir a tot aquell que es consideri bon català.
Molta gent n’ha parlat i en parlarà, però molts no hi han estat mai.
Em refereixo al Centro Documental de la Memória Histórica. O el famós Archivo de Salamanca, si ho preferiu.
Com tots els arxius, l’accés és lliure i si busqueu dades sobre algun parent vostre, amb els mèrits suficients adquirits durant la República, la guerra civil, l’exili o els primers anys de postguerra, amb una mica de sort les podreu trobar. Dades tretes de les fitxes policials que es varen fer a partir de documents requisats a partits, sindicats, organitzacions culturals, cooperatives…
També pot constar al fons militar, quina documentació és de diversa procedència i variada ordenació.
Hi ha diversa documentació localitzada, i suposo que altra encara no, de gent de Taradell. Malauradament morts i desapareguts durant la guerra de 1936 al 1939. I he de dir que aquest cop, de totes les vegades que hi he consultat documents similars em va impressionar.
Es tracta d’expedients que feien les famílies dels soldats morts o desapareguts en combat. Eren per poder cobrar una pensió. Els incoava la Pagaduria Secundaria del Ejército de Tierra. En aquest cas, el Republicà.
En ells es recullen certificats de naixement del soldat, de matrimoni dels pares, del veïnatge expedit per l’ajuntament, de pobresa, de viudetat… I multitud de paperassa militar repetida per activa i per passiva.
Però en dos d’aquest expedients, hi ha un document que no l’havia vist mai en cap altre. Es tracta d’unes fitxes amb les fotografies dels beneficiaris de la pensió. En aquest cas, la de la Montserrat, vídua del Francesc C.C. mort l’agost del 1938 a la batalla de l’Ebre, i la del Domingo i la Maria, pares del Jaume F.B. mort el maig de 1938 a la Batalla del Segre, prop de Serós.
Aixó em va fer pensar que en aquells moments de misèria i de carència, de futur incert, d’esfondrament, de violència, por i resistència, hi havia qui s’aprofitava de la trista circumstància de la pèrdua d’un fill, marit, pare o germà, i podia fins i tot arribar a suplantar la identitat i cobrar la pensió de forma fraudulenta.
Vaig mirar un centenar d’expedients, de soldats d’arreu de Catalunya, i en molts pocs hi havia les fotografies dels beneficiaris….
Jo hi vaig anar a la recerca d’uns documents concrets.
Però si vosaltres us hi arribeu, i no sabeu, o no teniu res per buscar, us recomano que demaneu el Legajo 176A, expedient 1 Masoneria A.
I també el Sumario 79/94, Tribunal 188 del Tribunal Especial para la Represión del Comunismo y la Masoneria.
Es tracta del sumari de maçó contra Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya, afusellat el 15 d’octubre de 1940. Es curiós observar com la majoria de documents són datats l’any 1941… I no es clou fins el 1949, quan algú s’adona que l’encausat, senzillament és mort des de fa gairebé 10 anys.
La justícia és i ha estat sempre cega. I sobretot, lenta.
I el document emocionant i corprenedor, que quan el tingueu a les mans notareu que us tremolen, és el certificat de defunció de Lluís Companys, emès a les 11 hores, del mateix 15 d’octubre. Companys havia mort afusellat a les 6’15 hores de la matinada.
Si voleu tocar amb els vostres dits i veure amb els vostres ulls algunes petites parts de la nostra recent història, que encara són allà després de 77 anys, fruit del derecho de conquista, haureu d’arribar-vos a Salamanca…
Josep Miret i Mercè
Montfalcó Murallat. 8 de desembre de 2015
