Entre els diferents actes que Som Dones va convocar entorn la violència de gènere que es commemora el 25 de novembre, aquest any hem aconseguit a través de Creu Roja l’exposició “DONES DAVANT LA GUERRA”, que es va inaugurar juntament amb una xerrada d’una voluntària de l’esmentada entitat especialitzada en aquest tema. No cal dir que era digna de parar-se una mica davant les fotografies i els comentaris que acompanyaven aquesta exposició.
La nostra tasca és, entre altres coses, mirar de conscienciar la societat taradellenca sobre la precarietat davant les dificultats en què viuen les dones arreu del món i principalment en països pobres i on hi ha conflictes bèl·lics o abusos d’autoritat on el respecte pels drets humans és gairebé inexistent.
A l’espai d’exposicions que l’Ajuntament de Taradell disposa a Can Costa i Font es dóna l’oportunitat que tothom tingui accés a allò que s’hi exposa, encara que, de vegades, no hi hagi un interès particular dels visitants.
Però aquesta vegada, quan Creu Roja va venir a recollir l’exposició, es va comprovar que hi havia unes caixes que en formaven part, que estaven, no aixafades, sinó fins i tot estripades.
Sabem que, mentre els pares eren al bar fent tertúlia, un grup d’infants va jugar amb les caixes amb una alegria immaculada i sense cap control.
No podem sentir res més que vergonya aliena davant uns fets dels que s’ha de responsabilitzar la nostra entitat i que en canvi no han servit, en aquest cas, perquè aquestes nenes i nens que tan alegrament es varen entretenir amb l’exposició, no despertessin la consciència dels seus pares i mares i fer-los descobrir quants infants no tenen accés a poder jugar tan lliurament com els seus fills, perquè la guerra els ha segat les oportunitats, a ells i a les seves famílies.
Deixant de banda l’incivisme, no dels infants sinó dels pares que no els eduquen en el respecte, demanem des d’aquí, que l’Ajuntament de Taradell procuri disposar pel bé del poble, una sala d’exposicions que no estigui sempre oberta, sinó les hores que sigui convenient i així poder portar un control d’allò que s’hi exposa.
Atentament,
SOM DONES
