No, no. No és cap codi telefònic. Tampoc és un número d’alguna de les loteries que sovintegen aquests dies de Nadal i Reis. Només són tres fites d’un camí que, com diu aquell grup que ha fet fortuna, ens mostra com ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí i, deixeu-me avançar-me un xic, com ens en costarà, si no som modestos i oberts de ment, a avançar més enllà.
Comencem pel principi: 1949.
Aquest mes, la Revista Taradell, publicació d’aquesta vila que porta anys i panys en força llars taradellenques, em publica un escrit sobre el número especial que, a finals de novembre, van publicar a llaor de Mossèn Llorenç Vilacís, brutalment assassinat en un mas d’Alpens en uns fets encara per esclarir, i que, mireu com són les coses, un llibertari com jo, recorda cada vegada que mira el campanar de l’església, car la nit de cap d’any d’aquell any, se n’inaugurava la darrera reforma coneguda, la que hi va posar el rellotge, marca inesborrable del temps que passa i circula pausadament.
Seguim per l’entremig: 1977.
Aquest mes passat, vaig recuperar unes gravacions, realitzades al maig d’aquell any pel Segell Edigsa, el de la Nova Cançó entre més, que ens porten les veus dels prohoms de la política de la transició que van viure les nostres institucions en aquells temps. Es tracta d’un vinil, de 10’ de durada, amb un discurs del President Tarradellas, i d’un doble LP amb la intervenció dels dirigents dels partits polítics i entitats cíviques més rellevants del panorama polític d’aquells anys, Xirinachs inclos.
En vaig fer nota al meu bloc personal ja que em va semblar que, en la distància dels anys, estem vivint moments semblants i bé val recordar com ens posicionavem políticament aleshores i on són ara els hereus d’aquelles veus.
I acabem pel final: 2015.
Un final obert. Un final que aquest mateix cap de setmana, el del 20 de desembre, viu un capítol que complementa, ens agradi o no, al que ja vam viure el proppassat 27 de setembre i, anant un xic més enllà, l’encara més llunyà 25 de maig.
Eus aquí doncs, un escrit que ens porta de protagonista taradellenc a protagonista taradellenc, de Llorenç Vilacís a Quico Homs, de moments ocultatats a moments interessants.
Moments tots que, com deia en Joan Cornudella, del Front Nacional de Catalunya l’any 77, només ens demostra que els catalans som poc dogmàtics i tremendament diversos, tan diversos que, per entendre’ns, les urnes sempre ens tornen a lloc i ens aparten de dogmatismes messiànics.
Quan escric això, dies abans de la comtessa electoral, tinc tot el convenciment de quines han estat les dues llistes més votades a Taradell, malgrat els innecessaris guixots de fa pocs dies. Un convenciment tan gran com la diversitat de llistes que hauran empatat tècnicament a Catalunya. Un empat que ens deixa a l’aguait de les paraules del nostre convilatà demòcrata i liberal, aquelles que diuen que “entre el 20-D i Cap d’Any el sobiranisme donarà dues grans notícies’.
I, pels amants de l’esoterisme i els senyals místics, una dada: Lluna plena per Nadal per primer cop des de 1977, és a dir, des de l’altra transició, la que ens ha portat fins aquí.