La Festa de Sant Sebastià de Taradell

Sant Sebastià ha estat des de sempre un dels patrons de Taradell. De fet, la Festa Major d’hivern se celebra en honor seu cada any el 20 de gener. Tal i com explicava l’historiador Antoni Pladevall en un article publicat en aquesta web, el culte a Sant Sebastià ve de lluny.

Es calcula que a Catalunya va començar al segle XV, ja que es considerava que era un protector contra la pesta. A Taradell, però, es va consolidar al segle XVI, després que Catalunya patís una sèrie de pestes, a partir de la construcció d’un altar i la constitució d’una confraria. Era el que es considerava el Vot del Poble, és a dir, encomanar-se a Sant Sebastià perquè els protegís de les epidèmies i, a canvi, prometre que cada 20 de gener s’homenatjaria la seva figura.

Com dèiem, Sant Sebastià també va ser escollit com a patró dels paraires i teixidors i el 1609 se li va construir una capella a l’església parroquial (el 25 d’agost de 1936 el retaule va ser destruït). Des de finals del segle XVII (el 1654 hi va haver una pesta de còlera) i durant tot el XVIII es celebrava una missa el dia de Sant Sebastià i una altra l’endemà pels membres de la confraria de teixidors difunts. També se li va dedicar el carrer de Dalt (més tard batejat com a carrer de Sant Sebastià). Allà hi té una capelleta en cada un dels tres trams.

La festa

Sembla ser, però, que la festa no estaria relacionada amb el seu culte. El patrocini i l’origen podria haver anat a càrrec del gremi de paraires, que el tenien com a patró. El gremi tenia una capelleta amb la seva imatge a les parets del Tint de Dalt i era qui patrocinava la festa. Al principi era una festa purament religiosa i només consistia en una missa, un sermó llarg i una processó curta. Les passades amb l’estandard del Sant s’introduiren després i alguns anys es ballava el ball del ciri, copiat d’altres municipis, i que no tenia res a veure amb Sant Sebastià. Era una festa exclusivament del gremi, igual que passava amb Sant Isidre per als pagesos.

Des de quan és la Festa Major d’hivern

Des del 1934 cada 20 de gener a Taradell és un dia festiu, coincidint amb la festivitat de Sant Sebastià. L’origen de la festivitat es calcula que va ser al 1930 quan els veïns del carrer van demanar a l’Ajuntament de Taradell que el carrer de Dalt portés el nom del sant (després de la Guerra Civil es va canviar el nom a carrer del 19 de juliol). L’Ajuntament va donar el vist-i-plau al canvi de nom i els veïns ho van celebrar amb una festa. Tot i que també podria ser que els veïns ja celebressin la festa abans, ja que en la sol·licitud pel canvi de nom del carrer feta per una quarantena de veïns, encapçalats per Joan Morera, ja exposaven que la festa ja se celebrava cada any.

Des de 1925 hi havia una capella amb el sant al carrer Sant Sebastià número 17, que els veïns veneraven, com hem dit com a protector de la pesta. I podria ser aquesta la data d’inici de la Festa de Sant Sebastià, tal i com la coneixem.

Poc després en l’any de la Proclamació de la República, s’explica que uns desconeguts van fer desaparèixer la imatge del sant de la capelleta del carrer i que es va trobar poc després.

Ja al 1949 la revista Taradell informa de la celebració de Festa de Sant Sebastià. Era una festa organitzada pels veïns del primer tram del carrer, que tenia molta tirada i molt seguiment. Era tot un esdeveniment. Es realitzaven molts actes, encapçalats per la missa on hi assistien les autoritats i els representants de les fàbriques de Taradell. No hi faltava una processó i, fins i tot, el res del rosari davant les capelletes (es feia l’endemà) o la passada de l’estandard del Sant amb l’acompanyament dels Lluïsos.

El carrer destacava perquè els veïns l’engalanaven per a l’ocasió amb tires de llums i garlandes i no hi faltava megafonia amb música i cançons. També s’engalanaven les tres capelles del carrer. Hi havia una gran quantitat d’actes més lúdics: cercavila, sardanes, jocs de cucanya, ballets del Grup Folklòric d’Educació i Descans (més tard l’Esbart Sant Genís), partit de futbol entre treballadors de les fàbriques, teatre al Centre Catòlic, cinema i, fins i tot, curses de bicicletes, jocs de cintes i circuit d’habilitat per a motos a la Plaça de les Eres. No hi faltaven els capgrossos que van ser comprats per veïns del poble i que eren molt característics al carrer. Els actes es distribuïen al llarg de tot el dia.

Les fàbriques del poble sovint col·laboraven en la festa. Per exemple, a finals dels anys 50 Comercial Set va donar el tapís de la nova bandera del Sant. Els velluts dels nous vestits dels dansaires havien estat ofrena de la Casa Serra i Balet, i els vestits de les noies per la Casa Comercial Sert.

A partir de 1996 la Festa de Sant Sebastià va tornar incorporar el Ball del Ciri, recuperat per l’Esbart dansaire Sant Genís. Segons Ràdio Taradell, el 1946 havia estat l’última vegada que s’havia ballat a Taradell, una dansa molt habitual a principis del segle XX i que es remuntava al 1776, segons l’historiador Antoni Pladevall.

Xocolata desfeta

Ja al 1959 es fa menció del repartiment de xocolata per part dels veïns del carrer, un dels elements més característics de la Festa de Sant Sebastià. Les mestresses de la majoria de cases del carrer van ser les iniciadores d’aquesta tradició. Ja la nit abans o de matinada començaven a preparar grans olles i peroles de xocolata desfeta, que al matí repartien entre la mainada i taradellencs en el primer tram del carrer, juntament amb coca de forner.

En alguns casos es comenta que hi havia deu cases fent uns 200 litres de xocolata desfeta i es repartien uns 100 metres de coca de forner. Totes les despeses i la feina de l’organització requeia sobre els veïns, organitzats com a comissió. Més endavant, es finançaven amb la venda de números per a una rifa, on es solien sortejar paneres, mantes, televisors o electrodomèstics.