Cuidar és un verb que significa tenir cura d’alguna cosa o d’algú, i quan parlem d’aquest “algú” també es refereix a nosaltres mateixos. Però què vol dir que ens hem de cuidar? I com es fa això?
Des de ja fa un temps les persones cada vegada som més conscients que ens hem de cuidar per estar millor, per tenir un futur millor. I què fem? Doncs anem al gimnàs, fem exercici a casa, anem a caminar amb els amics o amb els de la colla excursionista, fem tennis, pàdel, anem a nedar, juguem a futbol o a bàsquet, i anem a córrer. Intentem tenir una dieta sana.
Si tenim mal de panxa, mal de cap o qualsevol malestar físic anem al metge. Si tenim mal d’esquena al fisioterapeuta, si tenim problemes de pell al dermatòleg, i si ens fa mal la boca al dentista.
Amb tot això aconseguim salut física, però i la salut mental? Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS) tenir salut mental significa tenir un estat de benestar en el qual la persona és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma fructífera i fer una contribució a la seva comunitat.
Però què passa quan això no ho podem fer? Què passa quan la nostra ment se sent malament?
La cuidem igual com quan ens trenquem una cama i anem al metge? A vegades no és tan fàcil perquè no és tan evident. Però parlem de la nostra tristesa? Parlem del què ens enfada i com això ens efecta? Parlem de les nostres preocupacions? Els hi donem suficient importància? Parlem de les coses que ens passen a les persones que més estimem, o callem perquè creiem que així patiran menys? Fem coses que ens agraden? Ens donem plaers? Ens permetem viure com ens agradaria viure?
Cuidar la nostra salut significa no només cuidar el nostre cos sinó també cuidar la nostra ment. Un cos sa ajuda a tenir una ment sana, per tant, una ment sana ajuda a mantenir sa el nostre cos.
Portar una vida el màxim saludable ajuda que ens sentim millor amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.
Permetre’t, obre’t i parla. I no paris de fer exercici i menjar sa!
Alba Rosique, psicòloga a FisioTaradell
