L’escola pública de noies 1854-1979

Segle XIX

L’Escola pública de les noies a Taradell apareix al 1854. Tot i ser ensenyament públic estarà en mans de religioses. Aquest fet és una de les particularitats de l’època, ja que només podien accedir a la cultura els cercles benestants o bé, les religioses.

La primera escola apareix en una casa particular de la Plaça Santa Llúcia número 9, anomenat Ca la Viveta. En aquest espai s’exerceix l’ensenyament durant un període molt breu, ja que a partir de desembre de 1854 l’escola passa a instal·lar-se a la casa de l’Antic Hospital. Aquest espai albergarà l’escola fins a mitjans de la dècada dels seixanta. A partir d’aquest moment, i aprofitant les millores en l’edifici dels nois, situat a la Plaça Major, l’escola de les noies s’hi trasllada. Però la convivència entre nois i noies provoca polèmiques i recels entre la població. Recordem que la societat del s.XIX encara té molts perjudicis en la barreja de nens i nenes tant a l’aula, com en la societat. La Llei Moyano de 1857 es crea per la necessitat de crear una norma per regular l’ensenyament i té com a línies bàsiques l’obligatorietat, la gratuïtat del sistema, sempre amb matisos; i la separació entre nois i noies, tant pel que fa a l’aula com en les assignatures. L’ensenyament està lligat als usos que en faran els alumnes i per tant, les noies han d’aprendre el lloc que ocuparan a la societat i a la formació com a muller amb finalitats catòliques. Així doncs, les autoritats, influenciades per la població, decideixen traslladar l’escola de noies a un altre edifici.

Al febrer de 1876 es fa el trasllat a l’edifici vell, situat al carrer de l’església número 20, amb els desgreuges que això provoca. Recordem que els nois havien abandonat al 1950 l’edifici pel seu estat deplorable i ruïnós. Aquest greuge és vist per les germanes com a perjudicial a nivell acadèmic i higiènic. De forma unilateral lloguen un local pel seu compte i s’independitzen en el camp acadèmic i municipal. En aquest moment neix l’ordre de les Dominiques. L’ensenyament públic de noies queda orfe de mestres.

Segle XX

Serà al 1916 quan s’inicia una nova etapa de l’escola pública de les noies. L’escola es trasllada a l’actual cantonada entre els carrers Domenech Sert i Carrer d’en Quintana. Era una escola amb greus deficiències, entre elles la manca del patí exterior. La primera professora serà l’Encarnació Civil seguida per l’Anna Generés Pelfort, la “Doña Anita”. Durant els anys 30 l’escola passa a ubicar-se al carrer Ramon Pou, també anomenat “El Matadero”. Amb l’arribada de la Guerra l’escola religiosa és suspesa i tots els alumnes passen a l’escola nacional. Aquesta situació durarà fins al 1939 amb l’entrada de les tropes franquistes.

Amb l’entrada del franquisme els nois tornen a fer classes a les dependències de l’ajuntament i les noies es quedaran al carrer Ramon Pou. A partir dels anys 40 els nois, tornen al “matadero”.

A partir de 1972 es demana una escola d’EGB amb 300 places. Aquest mateix any, a títol gratuït, el Sr. Ramon Vallmitjana Oms cedeix a l’Ajuntament, un terreny de 5.000 metres quadrats. El ministerio,  però, al 1976 demana que el terreny arribi als 8.000 metres quadrats i el mateix propietari els cedeix. Al març de 1977 es treu la construcció a subhasta. I al setembre s’inicien les obres.

Tot i que les instal·lacions estan inacabades, al curs del 78 comença a la nova escola «Les Pinediques». Serà a partir del curs del 79 que l’escola comença a caminar com a nova escola. Actualment, l’escola continua en funcionament i amb les instal·lacions ampliades i amb dos edificis. L’educació Infantil està situat al carrer Ramon Pou i l’Educació Primària està al Passeig Pinediques.

Míriam Martínez, historiadora