Ramon Blasi Blasi, l’alcalde taradellenc executat

La vida política

El dia 26 de maig de 1939 és executat Ramon Blasi i Blasi. L’alcalde de Taradell, acusat d’adhesió a la rebel·lió militar amb responsabilitats polítiques, és executat al camp de la bóta.

Ramon Blasi havia nascut a finals del segle XIX a Taradell i va entrar a la política municipal als anys 30. Les eleccions municipals del 15 de febrer de 1934 les guanya Joan Bellpuig Puig, i Blasi queda a l’oposició formant part de la comissió d’Hisenda juntament amb Àngel Gurri i Jaume Ballester. No serà fins a les eleccions municipals del 16 de febrer de 1936 que Esquerra Republicana a Taradell guanya les eleccions i Adolf Roca i Tuneu és escollit alcalde. Ramon Blasi, també afiliat a ERC, entra a formar part del consistori, juntament amb Jacint Sallés, Narcís Rovira, Joan de la Torre, Antoni Carbonell, Jaume Solà, Genís Mas i Jaume Bosch.

Però cinc mesos després, al juliol, hi ha l’aixecament militar que es convertirà en una llarga guerra civil, que marcarà tots els àmbits de la societat, tant al front com a la rereguarda. Després dels primers mesos de desordres per part de les milícies antifeixistes i la presa, per part d’aquests, dels ajuntaments, la Generalitat estableix una reorganització municipal. Ho aplica a través d’un decret per tal d’adequar els ajuntaments a la nova realitat política. D’aquesta manera es recuperava el control dels ajuntaments com a peces claus per la recomposició institucional. Els nous ajuntaments s’han d’acomodar a les exigències de la representació dels partits i sindicats en funció del nombre d’habitants de cada municipi. Així doncs, a Taradell, el 15 d’octubre del 36 hi haurà tres membres d’ERC (Ramon Blasi, Genís Mas i Jacint Sellés), tres membres de la CNT (Jaume Bosch, Llucià Casanovas i Jacint Blasi) i un membre de la unió de Rabassaires (Pere Casanovas). Encapçalarà la institució Ramon Blasi Blasi com a alcalde.

A partir d’aquí, l’ajuntament comença a treballar per fer front a tots els problemes que provoca la Guerra, a part dels del dia a dia. S’ha de fer front a les despeses relatives a la manca de queviures per la població, l’ajuda a l’allau de refugiats que fugen de les zones ocupades, i la manca de moneda en curs. Tot això amb greus problemes de liquiditat per part de l’ajuntament. Es creen un seguit d’impostos, multes i confiscació de béns a alguns sectors de la població en concepte de guerra. La Generalitat també estableix uns diners per fer front a aquests problemes, però els diners mai arriben ja que quan es fan efectius, Taradell ja està en mans franquistes.

Al març de 1938 comença l’ofensiva i ocupació de Catalunya. A l’abril per primera vegada els franquistes trepitgen terres catalanes i cau Lleida. Només dos dies després el General Franco aboleix l’estatut. Al 15 de març arriben a Vinaròs pel Mediterrani. Catalunya queda aïllada de la resta de la zona republicana. Al juliol comença la batalla de l’Ebre, la més cruent i sagnant. A partir d’aquí, els municipis van caient. Els ajuntaments són escollits per l’exèrcit i la vida dels habitants passa a estar regulada per bans militars.

La detenció

Dos de Febrer de 1939, els franquistes arriben a Taradell. És la fi de la Guerra, però l’inici de la repressió pel bàndol republicà. Pocs dies després 29 homes són cridats i detinguts a l’ajuntament. Entre ells, Ramon Blasi que és conduit a la presó de Vic el 4 de març a l’espera de judici. Sis d’ells seran executats, un morirà a la presó per malaltia, els altres emprendran el camí a diverses presons o camps de concentració. Ramon Blasi, que havia ocupat l’alcaldia, és denunciat per les noves forces del poble. Hi ha acusacions polítiques, però també de revenja.

Després d’una breu estada a la presó de Vic, és conduït a la presó de Barcelona on hi ingressa el 29 de març de 1939. Queda a disposició del “Consejo de Guerra permenente”. Se l’acusa de ser el president del comitè, de ser alcalde, d’haver imposat multes als familiars dels desertors, de la crema d’emblemes religiosos, d’haver utilitzat mobiliari de l’església per l’escola i de denunciar a gent de dretes.

La sentència és clara i li imposen pena de mort per adhesió a la rebel·lió militar amb responsabilitats polítiques. No serveixen de res els esforços de l’advocat que demana firmes per avalar la seva trajectòria. Es demana ajuda al Bisbat de Vic, però la seva carta arriba hores després de la seva execució. Ramon Blasi és executat i enterrat al fossar de la pedrera de Montjuïc.

Aquest mateix dia hi ha 21 execucions més, entre elles l’alcalde de Roda. La família Blasi pateix també un registre per part de la milícia de la Falange el 23 i 24 de març. Les famílies dels detinguts rebien per part doble, el rebuig per part de la societat franquista i l’expropiació de béns.

A Taradell, la repressió no s’atura i s’instaura el “Decreto de Barcelona del 2 de diciembre de 1940”, amb una causa general que té com a missió “averiguar los hechos delictivos cometidos durante el dominio rojo”. La causa arriba quan 6 dels detinguts ja són executats. D’aquests fets, ja en fa 77 anys, però forma part d’un període convuls de la nostra història recent.

Míriam Martínez, historiadora

*Les imatges són extretes per Josep Miret del consell de guerra, document que es pot trobar al Tribunal Militar Territorial Tercer, situat al Govern MIlitar de Barcelona.