Ernest Bofill, un taradellenc a Copenhaguen

Tornem a Dinamarca per tercera vegada i a Copenhaguen per segon cop. Aquesta vegada descobrim que hi estudia i treballa un altre taradellenc, l’Ernest Bofill. La capital danesa, per tant, s’ha convertit quasi en una ambaixada taradellenca.

L’Ernest va posar els peus a Dinamarca l’agost de 2015, fa quasi un any. Tot i que dos anys després d’acabar els estudis d’Enginyeria tècnica informàtica a la UVic i un màster en Business innovation a la UdG, va trobar feina, explica que “trobava a faltar la vida d’estudiant i volia aventures”. Per això, va decidir fer un màster a l’estranger. Podia escollir cursar un màster de Medialogy (Tecnologia multimèdia) a Copenhaguen o un altre màster impartit conjuntament entre tres universitats a Brusel·les, una ciutat de França i Berlín passant un semestre a cada lloc. Va optar per la primera opció. “Vaig escollir Copenhaguen perquè hi havia fet alguns amics anteriorment (estudiants erasmus a Vic) i preferis un lloc on poder-me establir més a llarg termini en lloc d’anar canviant cada cinc mesos”, reconeix.

Els primers dies no van ser fàcils. “La primera nit vaig dormir a casa d’un amic, però al segon dia va tenir una habitació pròpia en una residència d’estudiants molt petita. Era una merda, però per sort ja no hi visc”, ens explica. L’habitació estava completament budia “així que al segon dia, sense conèixer gens la ciutat i com moure-m’hi vaig anar a l’Ikea a comprar mobles. Com ho diria… Bastants estudis, però en matèria de mobles ningús me n’havia ensenyat. Quin estrés!”, afirma.

Ara mateix està a punt d’acabar el màster i només li falta la tesi. “No sé si la faré perquè no acabo de trobar un tema que m’interessi”. I és que també treballa com a programador web en una empresa internacional de màrqueting.  “M’ho passo més bé que fent la tesi i en el meu equip estem creant eines per mesurar l’impacte de les campanyes publicitàries”, acaba afegint.

Per tant, avui coneixerem un nou taradellenc a Copenhaguen:

– Com es veu Taradell des de Dinamarca?

Ostres amb Taradell en si no hi penso gaire. Però quan hi estic de visita el trobo com sempre. No canvia gaire res. De fet, quan torno res se’m fa estrany, és com si no hagués marxat mai. L’única diferència és que em fixo una mica més en els carrers, els edificis i els paisatges en general perquè no els puc veure cada dia.

– Què és el que enyores o trobes a faltar més de Taradell?

Home, casa meva haha. Aquesta era fàcil. En general trobo a faltar més les persones que els llocs: família i amics. Però si hi penso, també trobo a faltar els paisatges i la tranquil·litat del poble. Copenhaguen és una ciutat tranquil·la, però no deixa de ser una ciutat i la vida és més atrafegada. Per Taradell també m’agrada anar amb btt (quan aconsegueixo treure’m la mandra). Quan no vull fer una ruta gaire llarga vaig de la Codina a Goitallops passant pel castell o cap al pantà (tot i que el camí és molt brut i emprenya una mica). A Dinamarca, en canvi, el paisatge és força avorrit…

– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?

A mi m’agrada molt la zona que hi ha abans d’arribar al castell. Té molt bona vista, roques per escalar una mica i una bauma molt interessant. De fet teníem la tradició de passar-hi una nit fent bivac cada estiu, potser encara la tenim.

– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?

La cavalcada de reis. És molt especial amb les atxes de barballó i encara ara, ja una mica grandets, ens acabem trobant amb els amics de tota la vida del poble que hi anem —si mes no— a treure el cap.

– Un record de petit?

Haha molts! El problema és que de petit era molt poruc no sortia gaire pel poble… Però ja una mica més gran, un lloc on vaig passar moltíssimes hores és l’antic Xatanooga (antic comerç amb ordinadors connectats a internet). Jo i els meus amics érem uns fanàtics dels jocs en xarxa i ens hi havíem passat moltes hores. Va ser una llàstima que tanqués. Potser ni tan sols hauria acabat en el món de la programació si no fos pel Xatanooga.

– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?

Que amb un dia de visita en farà prou segurament. El que els dic és que és molt bonic i que ho trobo a faltar una mica. Tothom demana per Barcelona, però Taradell no atreu gaire interès entre els danesos.

– Què exportaries de Dinamarca a Taradell?

Aquí hi ha molta cultura d’activitats socials: esdeveniments, cursos, associacions; i també molts voluntaris per a tot tipus d’ocasions. Tampoc és que hi participi molt… però esta molt be, eh!

També podríem importar una mica de riquesa que aquí tenen molts diners! I les condicions laborals que solen ser molt bones.

– Quant val un cafè a Dinamarca? O tres productes de la zona?

El cafè!? Mooolt, menys a la Uni que val 80 cèntims. De normal val uns 3-4 euros, però pot pujar fins a 6 o 7 euros segons quines cafeteries. N’hi ha que tenen cafès molt selectes on algunes varietats valen fins a 8 euros per una tassa. La zona no té gaires productes exclusius d’aquí que jo sàpiga. Però, els encanta omplir de banderes daneses els embalatges de productes procedents de Dinamarca.

– Una tradició o fet que et va sorprendre de Dinamarca?

Ostres és difícil de dir. Són petites coses, no ho sé explicar, em temo que hi has de viure per veure-ho. Tampoc he estat especialment sorprès.

Una sorpresa poc agradable és que aquí hi ha més persones que cases i trobar lloc per viure és un xou. I tampoc són modernes i de disseny com un podria pensar, tot al contrari, moltes són força velles i molt petites.

A quin lloc de Dinamarca portaries un visitant?

Un tour de cafeteries, solen ser de disseny, tenen bon cafè i snacks; i et resguarden del fred, vent i pluja que són tan habituals.

– Tornaràs a Taradell?

Crec que sí, però no sé quan.

– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell, quina seria?

Casa