Em poso a escriure aquest article just després del veto de la CUP als pressupostos i que el president Puigdemont anunciï que se sotmetrà a una qüestió de confiança després de les vacances. Fa cinc mesos exactes del pas al costat d’Artur Mas i fa poc més d’un any de les últimes eleccions municipals. En tretze mesos, hem anat dos cops més a les urnes: per les plebiscitàries del 27-S i per les espanyoles del 20-D. Ara hi tornarem una quarta vegada davant el bloqueig de la política espanyola. Quin panorama!
Si una cosa tenen en comú aquests tres escenaris (l’espanyol, el català i el taradellenc) és la falta d’unitat, convertida en la paraula de l’any. Sí, a Taradell, també i en tenim dos exemples recents que porten cua. Una moció per declarar Felip VI persona non grata i una altra contra l’homofòbia, promogudes per Esquerra, han dividit l’Ajuntament, però no tant pel què, sinó pel com. En la primera, CiU es va abstenir i critica que no se’ls va convidar a presentar-la de manera conjunta. En la segona, els convergents s’hi van oposar perquè no volen convertir el balcó de la Casa de la Vila en una desfilada de banderes reivindicatives i recorden que fa un parell d’anys ja van donar suport a una moció similar contra l’homofòbia.
Tot és discutible i criticable: la manera de fer d’uns i les raons d’altres. Però és especialment trist el cas de l’homofòbia, que és un problema social que no admet divisió. Però si en un poble com Taradell Convergència i Esquerra no són capaços de posar-se d’acord en dues mocions aparentment tan simples i que no afecten ni tan sols la gestió municipal, com pretenem que ho facin Junts pel Sí i la CUP per construir un nou país? Sí, CDC, ERC i la CUP són tots tres partits independentistes, però estan tan allunyats ideològicament que sembla que el com també els pot més que el què. Pinta, doncs, que ens espera una altra Diada històrica i ara, sí o sí, ha de ser la definitiva, perquè ja serà el cinquè 11-S al carrer.
Aquests dies, he vist que una petita maga taradellenca, la Maga Game, fa ple en els seus espectacles. Potser és el que ens convé: que faci una mica de màgia, ens passi de pantalla i no tinguem la sensació d’un any perdut. Aquí, allà i més enllà.
