Entre el roig (d’en Miquel) i el vermell (del socorrista)

L’estiu per a molts és el moment que estaven esperant: sol, platja, terrasses, vacances, rebaixes,… Per altres, en canvi, és una tortura: calor, aires condicionats, … Com que jo m’incloc en el primer cas, permeteu-me que no trobi gaires adjectius o sinònims més per la segona opció.

En tot cas parlaré de la primera i a partir de dues activitats/notícies d’aquest cap de setmana que han tingut a veure amb Taradell. N’hi hauria moltes més, però avui ens centrem en dues. La primera dissabte a la nit, a la Plaça, es va fer un concert de Miquel del Roig. Una d’aquelles persones –en una opinió personal però crec que extensiva a molts–, que sempre ve de gust escoltar. Entre el públic, gent de totes les edats: avis, pares, adults, joves, adolescents, nens… poques vegades un concert pot atraure aquesta característica i Miquel del Roig, o les coincidències d’aquell dia, ho van aconseguir. Bona actuació, gran concert i millor companyia. Que ve que es posen les nits d’estiu a Taradell!

Una de les altres activitats que podem fer durant l’estiu pels que ens agrada l’opció A (RECORDEU: calor, sol, etc) és la platja. Després d’una bona nit de dissabte, el diumenge, per exemple, podem decidir anar a passar el dia a la platja. A Catalunya hi ha moltes i algunes d’elles bones platges. Allà, entre remullada i remullada, i d’una mica de sorreta per agafar coloret (no em refereixo aquells que es tornen vermells com una gamba i que anirien a l’opció B), ens podem trobar dos tipus d’espècies perilloses: les meduses i els socorristes que no entenen el català.

En el primer cas, les picades de meduses generen un verí que provoca diverses reaccions i per la qual cosa s’ha de tractar. Sóc de la generació de ‘Los vigilantes de la playa’, aquella famosa sèrie que es va emetre entre els anys 1989 i 2001 i que precisament l’any vinent 2017 tornaran a la gran pantalla en forma de pel·lícula. Encara que fos una sèrie de ficció, potser hi ha qui hauria d’aprendre que la tasca dels socorristes és ajudar. No han pas de portar banyador vermell ni córrer a càmera lenta com feia David Hasselhoff, però sí a una persona, per exemple, si la pica una medusa i va a veure un socorrista i t’ho explica en català, castellà, anglès o en llenguatge de signes l’has d’atendre perquè per davant dels teus pensaments polítics i socials hi ha la feina, però sobretot la salut. Aquest és el cas del què li va passar diumenge a una família de Taradell: un cas lamentable però malauradament real.

Per cert, medusa en anglès em sembla que es diu ‘jellyfish’.