L’Envelat de l’Arnau

Fa un any publicava un article d’opinió (A la recerca de la màgia) on exposava la filosofia que buscàvem una colla de companys organitzant l’Envelat de la Plaça de les Eres. Llavors no teníem ni idea de l’èxit que aconseguiria la iniciativa en la seva primera edició i encara avui flipem del què vam viure l’any passat.

Ja vam anunciar llavors que l’objectiu, a banda de fer una activitat festiva, popular i a l’aire lliure de festa major, era que fos solidària. I ho vam complir fent una aportació de 500 euros a Osona contra el càncer. Pocs saben, però, que, abans de saber que sortiria bé, podríem pagar despeses i amb el sobrant podríem fer una donació, vam valorar diferents opcions. La primera en aquell moment va ser fer una aportació a la campanya Arnau 97 perquè el poble ho estava vivint molt intensament i ens tocava a tots molt de prop. Ho vam comentar amb l’Ajuntament i ho vam valorar durant molts dies. Al final, però, es va descartar perquè en aquells mesos (estiu 2015) la malaltia X-ALD estava afectant molt a l’Arnau i la família vivia uns instants molt delicats. No volíem molestar. A més, ja hi havia engegada una iniciativa que es va fer a l’octubre a càrrec de l’Associació de Botiguers de Taradell i on el poble s’hi va bolcar de valent.

Per això, aquest any a l’hora de valorar quines opcions hi havia per donar diners de l’Envelat (si la gent de Taradell torna a fer que sigui un èxit gràcies a comprar entrepans de botifarra i begudes) va tornar a sorgir la campanya Arnau 97. Perquè malgrat que l’Arnau ja no hi sigui, trobar cura a aquesta malaltia pot ajudar a molts altres Arnaus.

Personalment em vaig posar en contacte amb la família i de seguida la predisposició va ser total i entusiasta, dins les circumstàncies personals que els ha tocat viure. Vaig parlar amb la Marta i constantment em recordava la importància d’investigar aquesta malaltia i en multitud de vegades em va mencionar l’agraïment que senten envers la gent i, sobretot el poble de Taradell, per haver recollit l’any passat més de 20.000 euros. Fins i tot, em va comentar que estan organitzant un trial solidari per continuar fent camí i mantenir viva la campanya.

Fa un parell de dies encara vam parlar pel carrer de tot això i de l’Envelat. Fins ara la nostra motivació no només ha estat pensar en tots els detalls de l’Envelat 2016, sinó fer-ho pensant en l’Arnau. La Marta em deia que tenien previst comprar tiquets de la botifarrada, però que potser no vindrien. Però volien col·laborar. A mi personalment, m’agradaria que vinguessin a treure el cap, que aprofitessin el tiquet per menjar-se l’entrepà de botifarra que els toca i distreure una mica la ment. Però ho entenc.

No sabem si aquest any la gent respondrà, perquè l’Envelat ja no és una novetat. L’any passat es van formar moltes cues de botifarra i potser alguns pensaran que no val la pena i vindran sopats, malgrat que ja hem pensat en com millorar la logística perquè no torni a passar. No sabem si plourà. Si la gent prendrà alguna beguda… Però, independentment d’això, i encara que la Marta i en Joan no puguin venir… M’agradaria que es puguin imaginar que si hi fossin i aixequessin la vista s’omplirien de llums i garlanes. Que si miressin al seu voltant veurien una Plaça de les Eres plena de gent gaudint. Que si ens veiessin a nosaltres darrere la barra estaríem estressats i plens de feina.

I que per un moment puguin arribar a pensar que tota aquella gent de la Plaça de les Eres hi serà per passar-s’ho bé, fer poble, gaudir de la Festa Major… però també hi voldrà ser perquè vol posar el seu granet de sorra solidari amb la campanya Arnau 97.

En definitiva, perquè l’Envelat d’aquest any serà l’Envelat de l’Arnau. Perquè, ens vegi des d’on ens vegi, torni a sentir-se orgullós de ser taradellenc. I perquè, passi el temps que passi, ningú l’oblida.