Tinc la sensació que cada any es repeteix el mateix patró. Aquesta és la setmana en què tot torna a començar: la programació de ràdios i teles, les empreses tornen a la càrrega després d’un agost paralitzat, el curs escolar està a punt, recuperem els propòsits de cada any d’anar al gimnàs i apuntar-nos a anglès, hem deixat enrere la festa major més llarga dels últims anys… L’únic que no comença és un curs polític que continua tan encallat com fa nou mesos a l’Estat espanyol i, a Catalunya, es manté aquella sensació que no s’avança. Però, de cop, ens plantem al dilluns 5 de setembre i sembla que les coses es veuen més clares.
Hem entrat en la setmana de la Diada i qui fa un mes deia que no es manifestaria, tip de fer el titella, ara diu que sí. La il·lusió i aquelles ganes d’aconseguir-ho (la independència) tornen a passar per davant, malgrat el cansament provocat per aquells que ens hi han de conduir. La CUP diu ara que farà costat a Carles Puigdemont en la qüestió de confiança, Podem assegura que anirà a la concentració convocada per l’ANC i Òmnium per la Diada, aquest mes veurem Francesc Homs al Suprem declarant pel 9-N… Tots són inputs que animen a sortir al carrer un altre Onze de Setembre.
Dissabte, escoltava una intervenció de Jordi Sànchez a Manlleu i deia que “no hem de creure que el que hem fet fins ara ha servit de poc”, sinó que les darreres manifestacions de la Diada han permès sumar noves majories a favor d’un estat propi. Ens advertia que serà un any “intens” i que vénen “revolts”, però “estem ben enfocats per acabar la feina”. De fet, garantia que tant el Parlament com el Govern estan treballant amb les famoses estructures d’estat, malgrat no ho anunciïn a so de bombo i platerets. Un cop més, hi confiarem.
L’ANC Taradell ja ha omplert fins ara sis autocars per anar a Berga aquest diumenge i les inscripcions s’han animat sobretot a última hora. Potser les cinc ciutats on es farà la mobilització (Barcelona, Lleida, Tarragona, Berga i Salt) concentraran menys gent, o potser no, però hi ha una cosa inqüestionable per moltes lectures que en faci la caverna: mantenir aquest poder de convocatòria des del 2012 no ho pot dir tothom.
Diumenge, Onze de Setembre, tornarà a ser un dia de reivindicació, perquè no oblidem que commemorem una derrota, així que la millor manera de combatre-la és amb una victòria.
Fins diumenge a Berga!
