La periodista Gemma Ruiz va presentar el seu llibre Argelagues aquest cap de setmana en el marc de la Fira de la Muntanya de Vic, una novel·la que recull la història de la seva besàvia i les seves àvies i que no deixa de ser una crítica oberta a una societat terriblement masclista que no només avergonyia les dones, sinó que, a sobre, les feia sentir culpables. Aquest seria un resum del llibre que, tot i que encara no he pogut llegir, m’ha fet venir moltes ganes. Sobretot quan buscant-ne informació, en una entrevista, el titular és: “Nosaltres no valem res!’ Em deia la meva besàvia”.
Una frase que em recorda a moltes de les persones grans, avis i àvies, que des del Grup de Recerca Local de Taradell hem entrevistat des de l’any 2009. Quan les vas a buscar, quan comences l’entrevista, moltes vegades les primeres paraules que ens diuen són aquestes o molt semblants. I s’equivoquen. No s’adonen de la importància que tenen les seves paraules, els seus records, les seves vivències,… d’una època, per sort, que a nosaltres, els que ens posem al darrere de la càmera, no ens ha tocat viure i que en certa manera, ens toca explicar o hem agafat aquest compromís de fer-ho. Nosaltres no hem fet cap llibre però sí que tenim articles, audiovisuals, un web www.gruprecercataradell on els protagonistes són els avis de Taradell.
Tot aquest material és una manera de recollir la memòria dels nostres avantpassats i és quan, amb el pas dels anys, t’adones de la feina que estem fent. Des del 2009 hem entrevistat a 200 persones que han tingut o tenen una relació amb Taradell. Algunes d’elles ja no hi són, però gràcies a aquestes entrevistes ens queda el seu testimoni i hem pogut recuperar i parlar sobre determinats temes, avui en dia, oblidats o perduts.
Us convido a participar i col·laborar en aquest viatge a través del segle XX per conèixer, apropar-nos i redescobrir una part de la nostra història. Una argelaga és una arbust que té punxes, i també és un tret de caràcter que vol dir esquerp. Però com va dir Marie Curie: “La vida no és fàcil per a cap de nosaltres. Però… què importa! S’ha de preservar i sobretot tenir confiança en un mateix”. La història dels nostres avantpassats no la podem canviar, però sí explicar. Ja m’ho deia el meu avi…
