L’alta velocitat no genera nous desplaçaments, els pren d’altres modes, sobretot l’avió. Per tant, no genera riquesa, afavoreix la concentració de població en grans ciutats perquè les seves estacions han d’estar molt allunyades les unes de les altres, afavoreix les desigualtats socials perquè és un transport car que beneficia a un estrat social determinat i no permet el transport de mercaderies, és a dir, no afavoreix la indústria exportadora.
Les inversions en Rodalies sí que generen un estalvi significatiu: la disminució del trànsit a les grans ciutats permet una reducció de temps i despeses de desplaçament i reducció de la contaminació.
L’Estat espanyol inverteix molt més en AVE que en Rodalies, i aquest fet és encara més sagnant a Catalunya. Per això, Rodalies perd viatgers mentre Ferrocarrils de la Generalitat o el metro en guanya. La comparació entre les inversions que fa l’Estat espanyol a l’AVE i a Rodalies no aguanten un debat seriós com mostren clarament aquestes gràfiques:
Espanya és l’Estat del món que més gasta en alta velocitat, el segon estat amb més quilòmetres de via, darrere de la Xina i el que menys l’utilitza:
A més, cap partit espanyol posa en dubte aquesta sagnia. Per què? Potser ho hauríem de preguntar a la Llotja del Bernabéu. Els 16.000 milions anuals de dèficit fiscal que pateixen els ciutadans de Catalunya donen per fer molts quilòmetres de via d’AVE. Una via que no ens porta enlloc, com seguir a Espanya.
Albert Noguera i Gros, enginyer de Camins
Article de la campanya de l’ANC ‘País informat’
