És habitual que després d’un acte o esdeveniment, el comentari sigui:
-Sempre fan el mateix…
O bé:
-Han fet igual que l’any passat…
Sovint són comentaris carregats d’ignorància i punyents. Els podem aplicar a qualsevol dels actes organitzats per entitats, associacions, ajuntaments, clubs esportius…
I moltes vegades són veritat.
La nostra vida és un ritual. A diari si fa o no fa repetim el mateix. Totes les setmanes fem si fa o no fa el mateix. Potser canviem el lloc on anem a passar el cap de setmana, o el lloc d’anar a sopar el dissabte al vespre. Al cap del mes, una repetició quasi calcada que el mes anterior. I al cap de l’any, potser canviem el destí dels nostres viatges i de les nostres vacances.
I quan siguem vells i pensem en el que han estat les nostres vides, hi veurem una repetició constant de fets i actes. D’idees i forma de pensar, potser haurem canviat vàries vegades de parer….
És per això que la majoria de festes majors i festes populars semblen sempre iguals?
Depèn dels ulls que ho miren, i critiquen. Potser sí que a vegades faria falta afegir-hi una mica d’imaginació i risc en les programacions, a banda d’una mica més de pressupost.
-Aquest sempre és lo mateix… gairebé el sento any rere any, quan acaba la Festa dels Tonis, o la d’en Toca-sons. O quan surt el programa de Festa Major, ja sigui d’estiu o d’hivern. O quan es convoca un cicle de teatre… I potser no s’és conscient de que unes quantes persones han trencat la seva rutina diària per trobar-se, parlar, aportar idees, per poder millorar i que els que ens ho mirem gaudim més que l’any anterior. Ni que l’esforç ni el sacrifici que han hagut de fer, es mereixeria, si més no, una crítica constructiva.
Ja sabem que hi ha negativistes de mena. Qualsevol proposta, per bona, original, divertida, ben argumentada que sigui, la trobaran dolenta, repetitiva, avorrida, i poc descriptiva. Ah! I que ells ja ho havien dit allò…! En canvi aquest barroer comentari no l’he sentit mai quan acaba un partit de futbol, la Patum o el Mercat de Música Viva, ni el birracrucis, ni un funeral, ni el carnestoltes, o un concert!
Tampoc no fa sempre el mateix el Grup de Recerca Local, poso per exemple. Cada any ens presenta un tast de les entrevistes fetes a gent del poble. Ja siguin de vida o temàtiques. Aquest any l’hi ha tocat el rebre al Mingo Poiós i a les atxes de barballó.
Pensem que ja hi ha fetes unes 220 entrevistes, gairebé 2 metres de prestatge, i amb aquest material d’arxiu i el material enregistrat expressament s’han pogut realitzar aquest dos curts.
No sé si la feina del Grup de Recerca és prou coneguda. Amb aquest número de DVD’s es podria aixecar una paret, una paret com les de pedra seca, on cada pedra aguanta l’altra, sense ciment ni argamassa. Això sí, és una paret d’històries de temps en blanc i negre explicades en color. Una paret feta amb la història petita d’un poble, que ens en dóna una visió col·lectiva des del prisma personal i intransferible.
I veient i escoltant aquestes gravacions trobarem que totes les vides són gairebé iguals: treball des de petits, pocs luxes, poca escola, poc menjar, moltes hores de feina dura i mal pagada, carbonet al bosc, balls els diumenges amb la mare d’ella donant el consentiment, o no, missa setmanal, sardanes, teatre, processons i futbol.
Però sobretot també hi ha força ànim de superació, gairebé gens de ressentiment, idealització de lo bo i maledicció i confortació de lo dolent.
I ganes de viure sobretot, de viure en color tenint un passat en blanc i negre.
Si voleu, us hi podeu afegir a donar un cop de mà. Viureu i veureu en primera persona les vides i històries d’homes i dones que potser ens les creuem a diari pel carrer o a les botigues i tenen casos i coses per explicar.
I nosaltres per saber i escoltar.
