Avui viatgem fins a un país on no havíem estat fins ara. Al Centre d’Europa, a Suïssa, hi ha la seva capital cultural: Zürich. Ciutat de poc més de 400.000 habitants (l’àrea metropolitana arriba als 1,3 milions) i propera als Alps, ha estat guardonada en dues ocasions (2006 i 2008) com la ciutat amb major qualitat de vida del món. Fins a allà s’hi ha desplaçat la taradellenca Marta Cassany.
Estudiant de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), va decidir cursar el quart any a l’Escola Federal Politècnica de Zürich (ETH). “Tenia curiositat per saber com ensenyen arquitectura a altres llocs i tenir una visió més àmplia de la professió. Des de sempre m’havia cridat molt l’atenció la manera de fer i ensenyar d’aquesta escola i la vaig posar com a opció. Les altres eren Estocolm i Hèlsinki”, destaca la Marta que afegeix: “Després del fred que he passat a Suïssa, no sé com ho hagués portat més al nord”.
El viatge fins a Suïssa el va fer en família després de llogar una autocaravana i marxar des de Taradell. “Vam passar una setmana visitant el país. A l’anar amb autocaravana ens va ser molt fàcil poder visitar des de petits pobles com Gruyères, famós pel seu formatge, i ciutats com Berna, que és la capital i la zona d’Interlaken, on hi ha miradors preciosos amb vistes als Alps i moltes excursions per fer”, ens explica.
A Zürich es va instal·lar en una residència d’estudiants propera al campus universitari. Actualment, viu amb 9 persones de nacionalitats molt diferents (Túrquia, Estats Units, Rússia, Indonesia, Suïssa…), que comparteixen cuina i menjador. “Crec que una de les grans experiències ha estat conviure amb ells i aprendre de les seves cultures”, assegura. L’idioma oficial a Zürich és l’alemany. Per això, “les dues primeres setmanes abans de començar classes me les vaig passar aprenent alemany als matins i anant a banyar-me al riu o al llac Katzensee, just al costat de Zürich, a les tardes. Vaig quedar sorpresa del bon temps que feia i del bon ambient que hi havia al costat de la riba del riu, el Limmat: gent banyant-se, famílies, grups d’amics, gent jugant a voleibol, música en directe…”, destaca.
També ens explica que a Zürich hi ha molta sensibilitat pel medi ambient i el reciclatge. “Perquè el servei de recollida d’escombraries funcioni, tothom ha de pagar un import d’escombraries, que es cobra a través de l’ús obligatori d’unes bosses oficials a cada ciutat. A Zürich es coneixen com a Züri Sack“, explica. “És una bona estratègia, ja que tot el que no es pot reciclar es llença en aquesta bossa. Així es consciencia la població a pensar abans de comprar alguna cosa, ja que com més recicles menys pagues”, destaca la Marta, tot i que assegura que no és tan fàcil.
“Quan vaig arribar a l’apartament, a part d’aquesta bossa, en teníem nou més per separar, que si paper, cartró, plàstic, plàstic especial, llaunes… A Taradell ja feia anys que reciclava, però aquí em va costar uns quants dies saber on havia d’anar cada cosa i crec que encara ara m’equivoco”.
Avui, doncs, coneixerem un nova taradellenca a Zürich:
– Com es veu Taradell des de Suïssa?
Es veu lluny i petit, però gràcies a les noves tecnologies sempre pots sentir-te com si fossis allà quan els de casa t’expliquen les anècdotes del dia a dia.
– Què és el que enyores o trobes a faltar més de Taradell?
Trobo a faltar la calma i tranquil·litat que suposa viure en un poble envoltat de natura. També aquesta familiaritat on tothom es coneix i es saluda pel carrer. Zurich no és una gran ciutat i la vida aquí també és tranquil·la. Però no deixa de ser una ciutat amb tot el moviment que comporta.
– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?
M’agrada molt el Castell d’en Boix. Em recorda moltes caminades que havia fet de petita i com sempre em sorprenia el paisatge de la Plana que es veu des de dalt.
– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?
Sens dubte, la Cavalcada de Reis! Em sembla una festa molt especial amb les atxes de barballó i sempre ho recordo com un moment molt màgic i ple d’il·lusió, els carrers plens de fum i olor de barballó. També tinc un motiu especial per triar aquest dia i és que és el meu aniversari i sempre he valorat molt que sigui un dia tan festiu on pots veure a tothom.
– Un record de petita?
Recordo que de petita amb els avis anàvem moltes tardes a la Font Gran. Allà deixàvem anar fulles o vaixells de paper des de la font i esperàvem que sortissin per la Riera. Ens podíem passar hores així jugant.
– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?
Doncs que Taradell és un poble molt bonic i tranquil just a la falda del Montseny i en una comarca on tenim molt arrelades les tradicions i la cultura de Catalunya. També que està molt ben situat, just a una hora de Barcelona, de la platja i dels Pirineus.
– Què exportaries de Suïssa a Taradell?
Una de les coses que he trobat més pràctiques és l’horari comercial. Gairebé totes les botigues tanquen a les 6 de la tarda, ja que al migdia fan només una petita pausa. Costa acostumar-s’hi, però crec que és molt bo per llavors tenir un temps per estar amb la família.
I perquè no, també exportaria mil formatges i xocolates!
– Quant val un cafè a Zurich?
Uf… el cafè és caríssim, com tot. Si tens sort i ets estudiant i el compres a la universitat val 4 francs, que equival més o menys a 4 euros. Però si és un bar del centre, el normal és entre 5,50 i 7 francs.
– Una tradició o fet que et va sorprendre de Suïssa?
Durant els dies abans de Nadal, que ja començava a fer fred i a la universitat tothom anava estressat, molta gent de la classe portava una rajola de xocolata pel dia i te n’oferien un bon tros. No sé si és una tradició o no, però em va semblar molt divertit.
– A quin lloc de Suïssa o Zürich portaries un visitant?
Doncs segurament a l’hivern els portaria al costat del Llac, on els diumenge sempre hi ha gent passejant, música al carrer i parades de castanyes. Després a un dels molts bars que hi ha pel nucli antic, com el Cabaret Voltaire, on es va iniciar el moviment artístic del Dadaisme i sempre hi ha algun o altres espectacles.
A l’estiu al costat del riu Limmat hi ha bon ambient i si fa molta calor, fins i tot, t’hi pots banyar. També pels més excursionistes, a prop de Zürich hi ha un mirador molt bonic, Uetliberg, des d’on es tenen unes vistes impressionants de la ciutat.
– Tornaràs a Taradell?
Sí, i tant. Encara em queden dos anys de carrera a Barcelona i molts caps de setmana de tornar a gaudir a casa d’estar amb la família i el poble.
– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell, quina seria?
Família.
