El líder de Tercera Catalana, el Folgueroles, ha certificat la seva victòria a la Roureda en un matx que ha encarrilat amb un 0 a 2 en una jugada poc esportiva. A l’inici del segon temps els visitants han continuat una jugada i no han fet cap intent de tirar la pilota fora, quan hi havia un jugador del Taradell al terra. Un minut abans els taradellencs sí havien aturat el joc amb un folguerolenc al terra.
El partit entre Taradell i Folgueroles ha estat molt igualat a la primera meitat. Al primer minut en una falta frontal però tirada a la banda els visitants han fet el 0 a 1. Ha estat pràcticament l’única ocasió, si exceptuem una centrada lateral als 30 minuts que no ha trobat cap rematador i una falta fluixa i centrada al minut 44.
El Taradell ha fet mèrits per igualar. Als 6 minuts, en una decisió molt rigorosa i discutida, l’àrbitre ha anul·lat un gol d’Arnau a passada de Canó per considerar que era fora de joc. Als 27 minuts n’ha tingut una altra de molt clara. Centrada per la dreta de Canó i Arnau tocant la pilota de primeres ha estat a punt d’empatar. També ho ha provat en un parell de faltes massa elevades de Tala.
A la represa, el partit ha quedat marcat per la jugada del 0 a 2. Saspluga ha caigut al terra, queixant-se per un cop. El Folgueroles ha seguit la jugada sense aturar el joc, que ha continuat per la dreta i ha acabat amb una centrada rematada de cap a gol. El públic local ha aplaudit la jugada recriminant la poca esportivitat, ja que feia un minut que en la situació inversa els locals sí havien fet aturar el joc.
A partir d’aquí pràcticament no ha succeït res i els visitants han estat superiors. El Folgueroles ha sentenciat a falta d’un quart. Ha aprofitat que el Taradell jugava amb inferioritat, ja que Joel s’havia lesionat i el seu canvi (Pardo que és el porter suplent i s’ha anat a vestir de jugador) encara no havia entrat. El 0 a 4 ha arribat a deu minuts pel final, quan el Taradell ja havia abaixat els braços.
Com a aspecte a destacar, la reaparició de Marçal Sala que feia una volta de competició que no disputava cap minut de joc.
Bona tarda, no sé si és més antiesportiu un gol en una jugada en la que no es llença la pilota fora, o una entrada a destemps al mig del camp sense opció de disputar la pilota i que envia el jugador rival a l’hospital i el deixa sense poder treballar ni jugar a futbol fins d’aquí una setmana.
Espero que tots aquells que ahir al camp al final del partit increpaven per aquesta jugada facin reflexió d’on és el límit de l’esportivitat.
L’antiesportivitat és aquell qui escup un escut del seu poble (encara que no sortís bé del club, per diferents persones que en l’actualitat ja no hi són), pel que m’han explicat. De vegades s’ha de saber perdonar en aquesta vida, ja no dic oblidar… Però l’època dels Freixas i Parres ja no existeix, per mal que us pesi! Els de la junta són nous!