“Tres joves escoltes del nostre poble participaren en el campament organitzat per l’Agrupació de Torelló, a Campelles -prop de Ribes del Freser- essent premiat, com a jefe de patrulla, un dels nostres representants“. Així informava el juliol de 1961 la revista Taradell dels primers indicis que tenim de les inquietuds i moviments per crear un grup escolta taradellenc.
L’Agrupament Escolta Rocaguinarda (popularment conegut com El Cau) porta quasi mig segle de funcionament. Els seus inicis es situen a l’any 1972 quan una colla, integrada per gent com Joan Serra, Gerard Paredes, Josep Riera, l’Antonieta, Pere Roca, etc, van reiniciar el moviment escolta, que ja havia tingut la llavor a inicis dels anys 60. Cap al 1963 en Francesc i en Mateu Homs i en Ramon Reig van crear la primera experiència a Taradell. Va durar set anys. Per tant, l’escoltisme té un bagatge de més de mig segle.
El Cau ha format multitud de generacions de taradellencs i taradellenques. La seva seu actual està a Can Just, on s’hi va traslladar el juliol de 1986. Des de 1984 ja es van fer gestions per arranjar Can Just, un cop l’Ajuntament va obtenir-ne la propietat. Però anteriorment havia tingut diverses llars. Tothom recorda la Torre del Tint (1983), però també havia estat ubicat al carrer Francesc Camprodon (1978), al Passatge del Casino o al Cau de la Codina.
Vinculació religiosa
L’Agrupament Rocaguinarda sempre ha tingut una gran incidència en l’activitat social i cultural de Taradell. Però, els seus inicis tenen uns lligams religiosos molt estrets. Ja al 1964 s’informa que un grup d’escoltes construeixen un pessebre al Castell d’en Boix fabricant les figures amb arrels d’arbres i arbustos. Aquell mateix any organitzen dos campaments d’estiu a Sant Pere d’Osor i a Santa Maria de Corcó, aprofitant que els rectors són dos taradellencs, Eusebi Miralpeix i Llorenç Bellpuig.
Aquesta vinculació religiosa va ser-hi molt present en els inicis, amb l’organització d’alguna setmana d’espiritualitat. D’aquí ve que sempre en la inauguració del curs escoltista es celebrés una missa, tradició que es va conservar fins fa pocs anys. I és que molt sovint els rectors de Taradell ajudaven i col·laboraven a enfortir el moviment escolta. Prova d’això, és que el 1982, coincidint amb el desè aniversari de l’Agrupament Rocaguinarda, aquesta entitat va voler homenatjar a mossèn Joan Vilacís (fundador de la revista Taradell) que havia mort el 1980. L’Agrupament va erigir un monòlit, que encara es conserva, a la cruïlla entre el carrer de la Vila i el carrer de l’Església per reconèixer el seu constant ajut a qualsevol inicativa taradellenca.
Impulsors de moltes iniciatives populars
Ja el 1964 la revista Taradell es fa ressò que s’inaugura un camp de tennis de l’Agrupament, situat entre la Codina i l’ermita de Sant Quirze. I, fins i tot, són els fundadors de les primeres celebracions de la Diada de Sant Jordi al municipi. A l’abril de 1964 celebren la festa del llibre amb una parada al Passeig Domènec Sert.
I és que el Cau ha estat darrera o al costat de moltes iniciatives taradellenques. Al desembre de 1973 van organitzar el primer Pessebre vivent, que va tenir lloc a la Caseta de l’Hortolà. Més endavant, es farà en altres ubicacions com la Pedrera de la Codina, els jardins de la Torre del Tint o la Font Gran.
Aquesta entitat taradellenca també va ser la impulsora d’actes culturals. Així, van ser els primers que van fer un ball de bastons, més tard, recuperat per l’Esbart Sant Genís (encara no exisitia, ja que es va refundar el 1978). O d’expressions culturals que avui en dia ens semblen tan normals com torrar i vendre castanyes. Al novembre de 1975 es parla de la iniciativa que van tenir els escoltistes en posar una parada al Passeig Domènec Sert, al davant d’on hi havia el Maricel.
Tampoc cal oblidar elements tan nostrats com les atxes de barballó. Aquell mateix 1975, al mes de desembre, una colla d’escoltes van anar a collir barballó per fer atxes i vendre-les.
Recuperació de les caramelles
Van ser uns anys molt fructífers. Juntament amb campanyes solidàries per recollir medicaments o roba per a hospitals de leprosos que tenien els Germans de Sant Joan de Déu a l’Àfrica, a l’abril de 1977 van recuperar les tradicionals caramelles. Sota la direcció de mossèn Ramon Vidal, que als anys 50 ja era un dels impulsors de les caramelles juntament amb mossèn Vilamala, aquell any es van interpretar cançons i corrandes sobre els paraires i teixidors i amb el cant dels Segadors. Les caramelles havien existit i s’havien cantat abans a Taradell (hi ha fotografies que daten de principis de segle XX), però les últimes dataven de finals dels anys 50 o principis dels 60 del mateix segle on trobem Lluís Rovira dirigint grups de joves caramellaires.
L’Agrupament Rocaguinarda també està darrere de la recuperació de la Fira Santa Llúcia. Tot i que poc després ja se’n van fer càrrec els administradors de la capella a la plaça tradicional, sí que podem dir que el desembre de 1977 posen quatre parades al Passeig Domènec Sert de figures i ornaments de Nadal que havien fabricat ells mateixos. Va ser la guspira que va fer renèixer l’interés de Taradell per la Fira de Santa Llúcia.
Segurament ens oblidem de moltes més iniciatives, però també està bé recordar que juntament amb molts taradellencs després de l’incendi del bosc de 1983, l’Agrupament també va realitzar accions per recuperar-lo. Per exemple a l’abril de 1985 es van plantar 250 pins. Més tard, van sorgir iniciatives com la caminada nocturna de Lluna Plena o van agafar el relleu del concurs de cargols, grills i granotes, que s’havia iniciat des de la parròquia de Taradell. I últimament havien recuperat el concurs de pessebres, que van iniciar cap a l’any 1980, i s’havia perdut en els últims anys.
