Des de La Trabucaire hem sentit la necessitat d’explicar mentides dites pel nostre Ajuntament.
Des de la nostra creació hem mantingut dues reunions amb l’alcalde, el regidor de jovent i la dinamitzadora juvenil. És cert que l’última reunió va ser més fructífera i vam aconseguir (fruit de la nostra lluita) petites concessions. Després d’estar motivades i tenir ganes de fer activitats gràcies a les bones vibracions entre totes després d’aquesta reunió, ens vam trobar amb unes declaracions del Sr. Alcalde, al diari comarcal el “El 9 nou” on va cometre 2 errors:
El primer no dir tota la veritat i el segon perdre la nostra confiança. Verdaguer va dir “que en les dues reunions vam demostrar desconèixer completament el pla de joventut”. Potser no té bona memòria, però mai vam tractar aquests temes i és una pena no haver-ho fet, perquè haguéssim pogut parlar que el pla de joventut és del 2012 al 2015 o que les obligacions de la regidoria de Joventut no es compleixen. Si vol, clar, un dia us donem idees, però tot és qüestió de voluntat.
Després, mai se’ns critica a la cara, sempre a l’esquena, mentides sobre membres de l’assemblea, mentides sobre l’assemblea en general. També és cert que igual no tenen Espais al municipi, però no tenir Espais és per falta de voluntat, falta d’interès… Nosaltres no en tenim prou només amb engrunes, sabent que podríem tenir el pa sencer.
Avui venim a demostrar, a diferència del que l’Alcalde ens ha dit a les reunions, que les joves no només pensem en alcohol, drogues i fer merder al poble, sinó a demostrar que la maduresa no depèn de l’edat sinó dels fets, i mentre l’Alcalde menteix, nosaltres, les joves, donem la cara.
A diferència del que ens va dir, el poble no és seu ni amb mil majories absolutes, el poble és sobirà i el poble està en cada racó de Taradell.
Ho sentim, però, a fora fa olor de pólvora.
Assemblea de Joves La Trabucaire
Ja és hora que algú digui les veritats sobre aquest senyor, prepotent i que es passa les lleis per on com ell o les fa al seu interés. Espero que la gent vagi obrint els ulls i desenmascari la cara de bon noi que té, però que no en té res de bon noi. La casa del poble és la casa dels enxufats i dels amiguets, alguns amb dos sous i tot. I funcionaris sense oposicions i oposicions amanyades, tot i que ells diuen que no.