Potser sí que la lletra d’aquesta cançó dels Alphaville no és certa i no podrem tenir l’eterna joventut. Potser sí que els anys no passen en va i que el cos, a mesura que va passant el temps, ja no aguanta com quan teníem vint anys. Potser sí que el cos a vegades ja no pot acompanyar el ritme de la ment.
Però aquest passat cap de setmana, el dissabte dia 27 de maig, els de la quinta del 77, els nascuts el 1977, van demostrar que tenen la mateixa energia i les mateixes ganes de trobar-se i de passar-ho bé xerrant, sopant i ballant com quan tenien vint anys.
Ara, no sabem si en la tercera o la quarta o la cinquena joventut, la veritat és que el cos sí que va aguantar el ritme de la ment, el ritme d’aquella primera joventut. I és que les ganes de retrobar-se i passar-ho bé ho van poder tot. I és així com uns quants ja es van animar a la tarda anant a la bolera del Sucre de Vic a fer unes partides de bolos. I la resta es va sumar a la festa al Refugi del Mas Casablanca, a partir del vespre. Allà els esperava una llarga nit en què van disfrutar d’una bona taula parada, un bon sopar, una final de Copa en què el Barça va guanyar l’Alabés per 3 a 1 (per a alegria dels culés i no sabem si per desgràcia d’algun anti-barcelonista) i una bona sessió de música per allargar la festa tant com cadascú va poder i/o voler.
I no podem acabar sense recordar i fer un agraïment enorme als organitzadors de tot plegat, els qui van fer possible que durant una nit trenta-dues persones se sentissin forever young.
