Trenta anys, com a casa

Diuen que la vida, com un huracà, dona moltes voltes però hi ha llocs que són, per un motiu o altre segons les circumstàncies del moment, de parada obligada i que fan que t’hi sentis com a casa.

La UNESCO defineix la biblioteca pública com a centre local d’informació que facilita tot tipus de coneixement i informació als seus usuaris i que els proporciona les condicions bàsiques per aprendre al llarg dels anys, per decidir de manera lliure i crítica, i per desenvolupar la seva cultura.

A Taradell la tradició bibliotecària és curta, però intensa. Trenta anys potser són pocs, però han estat molt ben aprofitats. Des de la Biblioteca s’ha garantit l’accés a la informació i al coneixement i s’ha promogut la lectura i la cultura des del primer dia. Pels que hem nascut amb ella (tot i que li porto cinc anys i mig d’avantatge), la Biblioteca de Taradell ha estat i és aquell punt de trobada per consumidors d’informació però també per generadors de continguts ja sigui a través d’entitats i/o en definitiva de persones, que col·laboren i s’involucren a la vida social del poble. Al llarg d’aquests 30 anys he tingut la sort de viure aquest canvi, ja sigui com a usuària, com a estudiant, com a membre de diferents entitats, com a voluntària del Grup de Recerca, com a periodista, fins i tot com a pubilla –vaig tenir el plaer d’inaugurar la nova Biblioteca–, i ara treballant-hi.

Les noves tecnologies ho ha canviat tot. Pels que havíem anat en aquell local situat a sobre de l’antiga Caixa de Manlleu, recordem, entre moltes altres coses –més aviat personals i que aquí no explicaré–, aquelles fitxes de color blau on s’hi anotaven els préstecs o aquelles altres fitxes –el catàleg–, que servien per buscar els llibres; dues coses, avui en dia impensables i que semblen prehistòriques com també quan es va instal·lar el primer ordinador amb connexió Internet.

Internet ho ha canviat tot, però per sort, la societat també ha canviat. Ni mai hi havia hagut tanta informació, ni mai els lectors havien estat tan autosuficients per accedir al contingut de llibres i altres documents tradicionalment col·leccionats per les biblioteques. I amb el canvi d’aquestes societats (la de la informació i la del consumidor) a Taradell vam estrenar Can Costa com a Centre Cultural i va permetre, en el cas de la Biblioteca, una millora en infraestructura i equipaments. I també va ser el pas necessari per consolidar-se com un espai de participació, d’interacció amb els usuaris, un espai flexible amb una oferta creixent d’activitats creatives que any darrera any van augmentant.

I acabo amb unes paraules de Jordi Rubió, bibliotecari, profesor, filòleg i historiador de la literatura catalana que va escriure l’any 1930: “Anys a venir les biblioteques ja no seran un privilegi afortunat que algunes poblacions ostenten en el mapa cultural de Catalunya, sinó que una xarxa espessa d’elles en multiplicarà l’eficiència. Llur vitalitat serà encomanadissa; cada una assolirà una caracterització pròpia i original, tots els estaments de les poblacions sabran servir-se’n, i allò que de bon principi pogué semblar un luxe propi d’un estat de cultura hipotètica, serà tingut com una necessitat normal… I no faltarà, temps a venir, qui faci l’elogi d’allò que no és cap secret per als qui, per amor, o per deure i amor alhora, segueixen avui de prop la vida de les biblioteques nostres: la fidelitat vocacional del personal que en té cura“.

Gràcies per aquests 30 anys. Trenta anys com a casa!