Referèndum. Independència. 1 d’octubre. Sí. No. Estat independent. República. Llei. Constitució. Recurs. Tribunal Constitucional. Rajoy. Puigdemont. Junqueras… Uffff! Són paraules que sentirem una vegada i una altra aquest estiu, per molt que passem les vacances a l’altra punta de món. Les imatges del ‘Sí’ gegant se’ns repetiran per tot arreu els propers dos mesos i mig.
De fet, ara ja és el pa del dia i anirà a més fins a l’1-O, amb la Diada pel mig. Així que si no marxeu de vacances, prepareu-vos per assajos de l’11-S, per penjar estelades i domassos als balcons, per reproduir el ‘Sí’ als racons més insòlits i, és clar, per seguir veient els estira-i- arronses i la brega política que només ha fet que intensificar-se les últimes setmanes.
Ara Taradell es comença a organitzar per planificar les properes setmanes. Es constituirà la Taula d’Entitats Socials i Polítiques de Taradell pel Sí, que té, evidentment, l’empenta incansable de l’ANC. Ha aconseguit aglutinar la majoria d’entitats del poble amb un doble objectiu: treballar perquè el ‘sí’ guanyi i, a la vegada, defensar el dret a decidir davant “l’actitud de menyspreu democràtic de l’Estat espanyol”. Malgrat que ho sentim a dir cada estiu, sembla que ara sí que va de debò. O caixa o faixa.
I, mentrestant, els del ‘no’ a on són? En un poble monocolor, on tots els regidors són independentistes i on les tesis a favor d’un estat propi s’han imposat sobradament en consultes (13-D i 9-N) i eleccions, no se’ls veu a enlloc, però hi són. No només hi ha els “paisanos” de l’Homs que li donen suport, com diu l’ABC en un reportatge dedicat a Osona. El diari conservador reconeix que la comarca és “territori prohibit” pels partits constitucionalistes, però aquesta raó no justifica que els que defensen una Catalunya autonòmica, una Espanya federal, o com n’hi vulguin dir, es quedin a casa. L’1 d’octubre també pot guanyar el ‘no’.
En les últimes eleccions espanyoles, el 12% dels votants taradellencs es van decantar per partits unionistes i un altre 9%, pels comuns ambigus. Per tant, pocs, però hi són i, aquests dies també s’haurien de fer sentir. La Taula de Taradell pel Sí és evident l’opció que defensarà. Però com que les entitats i els pobles representen realitats molt diferents i també fan una defensa genèrica del dret a decidir per denunciar la immobilitat de l’Estat, seria aconsellable que no els deixin al marge, que almenys no puguin dir que el ‘sí’ no els ha deixat espai.
Pinta un estiu mogut. Però penseu que d’aquí a tres mesos alguna cosa haurà passat. Res tornarà a ser igual. Bon estiu i urnes!