Fem-les rajar!

Fa un parell o tres anys, en aquest mateix espai, explicava que després d’haver fet el sender de Taradell només havia trobat una font d’aigua, amb condicions òptimes per beure-hi, al llarg dels 14,8 quilòmetres que havia fet. A partir de llavors em vaig engrescar a buscar les fonts de Taradell basant-me amb el llibre de Mn. Joan Vilacís que havia publicat l’any 1965 i reeditat a principis dels anys 80. Va ser un intent fallit. Vaig començar pels voltants de casa. Em va ser impossible trobar la font de la Valldevall, aquella en les quals tantes tardes hi havia passat i que semblava impossible no poder trobar. Una mica més amunt, la font de la Vallmitjana, tapada pel pantà. Vaig anar cap a Masgrau, on amb el col·legi hi havíem passat tants dijous llarders o finals de curs i tampoc hi vaig poder accedir. Després va sortir l’estudi anual del Grup de Defensa del Ter sobre les fonts de la comarca i em trobo que una, la del Cassanell, era de les més contaminades. Desconeixia on era, així que, amb l’ajuda del llibre de Mn. Vilacís i d’indicacions de persones que vaig anar demanant, vaig anar a la seva recerca. Aquesta no estava ni tapada ni desapareguda però el seu estat era lamentable i de seguida vaig entendre el perquè la seva aigua estava contaminada. Aquí, i amb alguna excepció puntual, va arribar el final de la meva investigació.

En els darrers mesos i gràcies a les persones que han col·laborat en l’elaboració del Mapa del Patrimoni Cultural de Taradell, s’han pogut buscar i en la majoria de casos trobar fonts que durant molts anys havien estat desaparegudes. Aquest va ser el primer pas per la seva recuperació. Una recuperació que ja han començat aquest juliol un grup de joves de Taradell que amb rampins, aixades i raspalls han netejat dues fonts de Taradell com són la de Sant Jaume, a la zona d’El Tint, i la del Carme, a Can Talaia. La vegetació crescuda  indiscriminadament al voltant de les fonts i els seus accessos han anat convertint aquests espais de repòs i tranquil·litat molt apreciats i concorreguts pels taradellencs i taradellenques, sobretot fa uns quants anys, en un lloc abrupte i de difícil accés. Netejar-les, però, no ha estat suficient perquè ragessin. Per tant, com a mínim queden encara dos passos més a seguir. Un, aconseguir que les fonts ragin i l’altre, que l’aigua no estigui contaminada.

L’article que em referia al principi el vaig titular ‘Si no n’hi ha, no en pot rajar’. Ara que n’hi ha doncs, fem-les rajar.