Estic dubtant de si escriure o no aquest correu, ja que tinc por de crear reaccions adverses o perjudicials pel meu fill Bernat, però el meu instint de mare no hem deixa tranquila … potser m’equivoqui, però vull compartir amb tots vosaltres taradellencs i foranis els que ens ha passat:
El meu fill Bernat, sempre ha jugat a futbol, en posició de porter, aquí, al poble, al Taradell, aquell club que no fa pas tants mesos va plantar un cartell al camp explicant a foranis i a la gent del poble, els valors que havíem de tenir els pares…
Doncs bé, resulta que estant de vacances rebem un missatge del club dient que havien de parlar amb nosaltres sobre en Bernat; ens truquen i ens diuen que el nostre fill que fa dos anys que és porter, no hi cap, que els equips són plens, que hi han dos porters per equip i que ell no pot jugar al Benjamí, sinó que l’única opció que ens donen és baixar a Prebenjamí, per entrenar i no jugar cap partit, perquè per edat no pot jugar a Prebenjamí només entrenar.
Nosaltres la família, ho trobem denigrant, ens fa vergonya que un club que teòricament ha de formar els infants, amb els valors de companyarisme propis d’un joc d’equip, actuï d’aquesta manera, amb canalla de 7-8 anys, amb nens…
No sé si farem bé de publicar aquesta informació, però crec que de totes maneres, més tard o més d’hora s’hagués sabut.
El Taradell ha prescindit del nostre fill perquè té els equips plens, però només per segons qui…
Per tant, volem que sapigueu que nosaltres, tant en Bernat com en Lluc pleguem del club. Perquè les opcions que ens han donat són injustes, com pots fer entrenar un nen i no deixar-lo jugar… quan tots els seus amics hi juguen, com pots privar un nen del què li agrada, del seu esport.
Hem de remarcar que en Bernat, era un dels porters més antics del Taradell, que en el seu lloc, hi posen un nen amb qui nosaltres vam compartir amb ell la porteria l’any passat, érem tres porters rotatius, només pel fet que consideràvem que el que era més important era que els nens juguessin més o menys i estiguessin contents tots.
La gent que ens coneix, saben que no som persones de buscar polèmiques, però ho trobem tan injust…, que no ens podíem quedar de braços creuats, i no ens donava la gana de callar.
El nostre fill Bernat aquest any ja no jugarà amb els seus amics, perquè hi ha nens amb més prestigi social o jeràrquic que nosaltres, i no tots els nens són tractats de la mateixa manera. És pur caciquisme.
De debò que això no ens ho mereixem, com pot sser que encara es permetin aquestes coses avui en dia i que la gent, ho permeti, perquè és amb la complicitat de tots que les injustícies socials encara passen.
Tenim clar, que no aconseguirem res amb aquest text, almenys aquí a Taradell, però crec que ho havíem de fer públic, per remoure consciències, que els senyors del Futbol del Taradell han deixat tirat a un jugador, que sempre som els mateixos que ens degraden, i que entre tots ho consentim. EL VOSTRE SILENCI ÉS LA SEVA VICÒRIA.
Família Roura-López
Vau deixar perdre un gran projecte pel club del nostre poble que portava un company de la vostra junta directiva i que quan me’l va explicar, aquest club hores d’ara podria estar captant jugadors i entrenadors dels pobles veïns, per ficar dues persones al capdavant que l’únic que han fet es deixar-ho igual que estava fa tres anys. No us n’heu adonat? És cert que la junta hi és molt més, és cert que la junta ha millorat el camp, l’economia i altres coses, però l’essencial era millorar el futbol base però segueix sent el mateix: Primer procura pels fills… Llegeix més »
Personalment no tinc la sort de conèixer cap membre d’aquesta família, però per desgràcia sí que conec gent dels que actualment formen la UD taradell, junta i membres que “desinteressadament” formen part de les diferents parcel·les esportives. Només m’agradaria donar el meu suport a la família afectada i dir-vos que heu fet bé en denunciar aquest cas, no crec que provoqui rebuig social, ben el contrari. De fet, aquesta mateixa web en altres situacions ha donat cobertura a notícies de discriminació social molt similars a aquest cas (recordo un cas en que es negava a una persona assistència per parlar… Llegeix més »