D’amics i amigues n’hi ha de tots colors. Tants com coses visquis a la vida.
Primer de tot hi ha aquells que hi són de sempre. Que els coneixes perquè heu anat a la mateixa escola i anàveu a la mateixa classe. D’aquells que en un moment donat t’hi vas ajuntar i han seguit allà o no, però formen part de la teva infància. Hi has jugat, t’hi has barallat, també criticat, us heu ajudat. Us heu estimat i odiat. Has crescut i canviat amb ells. A vegades passa que amb el temps deixen de ser-hi, potser no van calar prou però amb aquells que es mantenen hi ha com una fidelitat difícil de descriure. Com una lleialtat secreta de la que no es parla. Potser sou molt diferents, potser si la vida us tornés ajuntar no us triaríeu, però com que heu compartit tantes coses, es defensa l’amistat i el grup per sobre de tot.
Han format part de la teva identitat i trair-los a vegades semblaria que t’estàs traint a tu mateix.
És difícil despendre’t d’aquest lligam, però sempre hi ha un moment o altre on apareix gent nova, una nova etapa. Com la mare o pare que aprèn a desprendre’s del seu fill perquè aquest entra a la vida adulta.
Els lligams antics es transformen i deixen espai per les noves relacions. Necessites descobrir-te en un entorn nou. Tu canvies i et transformes amb una nova companyia. Apareixen els amics que acaben sent parella, els amics o amigues que són de la classe de ball, de futbol, de música, de teatre, de pintura, de la feina… Aquells amb qui bàsicament hi comparteixes una afició. Estan allà perquè us agrada el mateix, però fora d’això no us veieu ni compartiu altres àmbits de la vostra vida.
Per sort també hi apareixen aquells que tries, aquells que no saps com, ni de quina manera hi has coincidit i t’encanta que s’hagin creuat a la teva vida i t’esforces perquè es mantinguin allà. Teniu gustos potser ben diferents, viviu a llocs diferents, objectius diferents, però quan hi parles és com si el coneguessis de tota la vida.
Quina gran expressió, coneixe’t de tota la vida, quan potser fa cinc minuts que acabes de parlar amb aquesta persona i la connexió que hi sents és més intensa i més forta que amb qualsevol altre amistat de tota la vida.
També hi ha aquells que creies amics i resulta que estàveu vivint l’amistat d’una manera diferent. O aquells que ja de lluny no els voldries tenir mai a prop.
D’amics i amigues n’hi ha de tots colors. Tants com coses visquis a la vida. Persones que es creuen en el teu camí i tu en la d’elles.
I vosaltres, quan penseu amb els AMICS, amb qui penseu?
Alba Rosique Reig
Psicòloga i Terapeuta familiar
