L’Esbart dansaire Sant Genís

L’Esbart Sant Genís de Taradell compleix aquest 2017 el seu 60è aniversari. No ha estat un camí de roses complir sis dècades, ja que durant uns anys l’entitat va desaparèixer per tornar a resorgir amb més força. Es tracta d’una de les entitats més arrelades al poble i per la qual han passat molts taradellencs i taradellenques, sobretot, en la seva infantesa i joventut.

L’Esbart va néixer el 1957

A Taradell cap als anys 30 del segle XX ja era tradició ballar el ‘Ball del Ciri’, molt popular a la comarca d’Osona. En anys següents s’hi van afegir altres balls com el ‘Ball dels picarols’. Però la Guerra Civil espanyola (1936-39) ho va estroncar tot, malgrat que durant la Festa de Sant Sebastià, fins i tot, es va arribar a llogar esbarts foranis, quan no hi havia balladors al poble.

Un d’aquests anys, un grup de joves del Centre Catòlic van posar la llavor de l’esbart. Promoguts pel vicari, que coneixia uns quants ballets, van començar a ballar per la Festa de Sant Sebastià i també la Festa Major d’estiu, les festes del Centre i la Festa de la Joventut (el segon diumenge de Pasqua). Va ser el 1957 quan es va constituir l’Esbart Dansaire Sant Genís d’Educació i Descans (a vegades anomenat Grup Folklòric de ‘Educación i Descanso’), amb Joan Presegué, Pere Cuní i Josep Generó com a impulsors i amb el suport del llavors alcalde Vicenç Autonell. El fet que portés els conceptes ‘Educació’ i ‘Descans’ associats, s’explica perquè es van reunir amb el delegat sindical que representava en aquell temps el ‘jefe’ de ‘Educación y Descanso’, per si s’aconseguia algun ajut. Només van aconseguir algun lloguer pagat de vestimentes.

L’empenta de mossèn Genís Padrós

L’arribada d’aquest nou rector al poble va ser vital per a l’Esbart. Provenia de Manresa, on coneixia l’Esbart Manresà, i va proposar-se d’onar-li un impuls. Juntament amb els fundadors i Vicenç Orriols es va plantejar un canvi de nom, Esbart Sant Genís, pel fet que s’havia canviat el lloc dels assajos, de l’ajuntament a un espai de la parròquia.

La primera actuació oficial amb el nou nom va ser a Ripoll, el juny de 1958.

La crisi dels anys 60

A mitjans dels anys 60 hi va haver una davallada després del sorgiment eufòric. El cansament dels dansaires, juntament amb l’arribada del cinema com a entreteniment els diumenges a la tarda (precisament quan es feien els assajos de l’Esbart), van fer que desaparegué. Entre 1965 i 1977 no hi va haver Esbart dansaire a Taradell, malgrat que no va faltar la dansa per la Festa de Sant Sebastià o els balls de bastons per Pasqua, gràcies a grups de taradellencs que van substituir l’absència d’Esbart.

Resorgiment

El 1977 va ser l’any del resorgiment per l’Esbart dansaire Sant Genís. Una colla d’exdansaires van ser els impulsors. El primer ball en fer-se en el retorn de l’Esbart va ser durant la Festa Major. Un dels aspectes claus d’aquest resorgir té a veure amb l’avanç de la tecnologia. El fet de disposar de megafonia i poder assajar sempre amb música va afavorir que els dansaires poguessin assajar tant com volien.

Aquest any també va suposar que l’Esbart es dotés d’una bona estructura i d’uns estatuts. El primer president va ser Andreu Ramírez, substituït, més tard, per Vicenç Tió i, posteriorment, per Magí Reig.

La presentació oficial de l’Esbart va fer-se l’1 d’octubre de 1978, dia en què també es va fer la benedicció del seu estandard. La festa va comptar amb una actuació molt seguida a les instal·lacions del Club Parc d’Esports.

Els 80, època d’esplendor

Els anys 80 van ser d’or per l’Esbart. No només en nombre d’actuacions i iniciatives, sinó també per esdeveniments destacats que han passat a la història.

El més conegut és l’actuació a Televisión Española. La primera va tenir lloc el 27 de novembre de 1982 per participar en el programa ‘Gent d’aquí’, que es rodava a Esplugues de Llobregat. L’emissió es va fer el 22 de gener de 1983.

Però la més destacada va ser la segona. L’Esbart es va traslladar fins a Madrid per participar al programa ‘Gente Joven’ on van quedar finalistes. Va ser el 19 d’abril de 1983 i retransmès el 22 de maig. En aquest vídeo podeu veure l’actuació.

L’Esbart va repetir actuació al programa en els dos anys següents i els va donar molta publicitat, cosa que va fer que actuessin en molts pobles i  que s’organitzessin alguns festivals internacionals de dansa a Taradell a finals dels 80.

Però també cal destacar els viatges a Darmstadt (Alemanya) el 1987 o a Polònia al mes d’agost de 1988 a les ciutats de Sopot, Gdansk, Puck, entre d’altres.

Als anys 90 l’Esbart va davallar una mica, sobretot per la manca de nois que es dedicaven a altres aficions i esports. Malgrat tot, sempre ha mantingut l’activitat a Taradell amb actuacions durant la Festa Major d’hivern i d’estiu, els Tonis, actuacions a la Residència, la celebració de la festa del soci (celebrada per primera vegada el 1979), i danses en multitud de pobles.

També cal destacar que l’Esbart dansaire Sant Genís ha estat l’entitat que ha conservat els balls de bastons. Sorgits a iniciativa de l’Agrupament Rocaguinarda a inicis dels anys 60, l’Esbart després de néixer sempre va tenir grups de bastoners que han conservat el ball fins als nostres dies. A principis dels 60 qui ensenyaven els balls de bastons eren la Joventut Unida de Taradell (posteriorment Agrupament Rocaguinarda). L’Esbart agafa la iniciativa quan resorgeix el 1978 i arriba a escenificar fins a una onzena de balls de bastons diferents (El Nou nou, El Rosselló, La Dragona, El Rossinyol, La Pastora, La Galana, El gegant del pi, No volem ser, El córrer, El Virolet i La Polca).

El local social de l’Esbart està ubicat a la carretera Balenyà, número 10. Actualment, compta amb el grup Picarols amb una vintena d’infants, el grup infantil Setvetes amb una dotzena, un altre grup juvenil (Barretines) que són una desena i el d’adults que són uns 23 dansaires, a banda de la secció de bastoners i grallers. Al mateix temps, des del 2013 va sorgir el grup Sklops, format per una dotzena pares i mares de balladors i adults que no havien ballat mai. L’Esbart també compta amb una junta formada per vuit persones i uns 120 socis.