Crítica literària: “Seràs un dels nostres” d’Ariadna Herrero

Títol: Seràs un dels nostres

Autora: Ariadna Herrero (Granollers, 1981)

Editorial: Llibres del delicte

Any: 2017

Pàgines: 285

Llengua: català

Preu: 16,50 €

Sinopsi: Quan la seva xicota desapareix, en Guillem Sala sap que l’associació naturista on últimament ella s’hi havia ficat té molt a veure. Quan comença a fer preguntes, aviat descobreix que aquell aparentment inofensiu grup de gent que busca un sentit a la vida amaga molt més del que mostra. En Guillem s’introdueix a l’associació com un adepte més a la recerca de la felicitat, tot i que el seu interès principal és saber on és la seva xicota, que ja no té cap dubte que ha estat captada per aquest grup amb funcionament i regles de secta. El que en Guillem anirà destapant a mesura que s’introdueix dins la secta són unes pràctiques que anul·len les persones, que les deixen a expenses de la voluntat dels líders del grup i que acaben sent perilloses per a la seva integritat física.

Crítica literària (Núria Martínez):

‘Seràs un dels nostres‘ ens endinsa en un món complex, sòrdid i fosc com és el de les sectes. Un món que a la majoria ens és desconegut per molt que en algun moment de les nostres vides tots hem sentit a parlar de les sectes, i segur que ens venen al cap les més conegudes o personatges tan sinistres com el recentment mort, Charles Manson.

El que està clar és que en pensar en una secta no ens ve al cap res de bo, al contrari, la majoria de nosaltres les identifiquem com una cosa dolenta. El primer que pensem és que són aquells que es dediquen a captar gent amb males arts. Però no sempre és així, per no dir que quasi mai és la secta qui capta a les persones, ans al contrari, són aquestes les que s’acosten a elles atretes per una sèrie d’enganys i falses promeses. Cert és també que les potencials víctimes acostumen a ser persones que passen per un moment personal delicat: han perdut a un ésser estimat, tenen l’autoestima pels terres, ha patit d’algun tipus d’abús, tenen problemes econòmics… I les falses promeses del benestar, de curació de l’ànima i de la redempció dels mals que assolen al món… que els proporcionarà la comunitat, són força més atraients que la inestabilitat que pateixen. Res més lluny de la realitat, la majoria de sectes (no diré totes…) són altament destructives i les úniques finalitats que persegueixen són de caire econòmic —prendre tots els béns materials als seus adeptes— o d’explotació de l’individu, sigui de la forma que sigui.

Ariadna Herrero ens fa entrar en aquest univers, quasi paral·lel del món sectari, de la mà d’en Guillem, un jove que entrarà a la Llar dels Naturites —seguidors dels designis de la Deessa Mare i que reneguen de les abominacions del Món Erroni— per tal de
poder rescatar a la seva estimada Marília, qui hi va entrar per voluntat pròpia i convençuda del que feia i de qui ha deixat de tenir notícies de manera sobtada, encenen totes les alarmes.

L’autora crea un univers completament creïble on la fe en el que volen, o els fan, creure pot arribar a moure muntanyes. On les aparicions divines, els viatges astrals, les trobades sexuals que arribaran a derivar en orgies, tots són un, els beuratges al·lucinògens, el treball dur, els càstigs abusius o el dejuni són part del dia a dia i la seva raó de ser.

Uns personatges amb un rol molt marcat, cada un d’ells es representa un estereotip de persona que cau en les urpes de les sectes, començant pel guia espiritual, una persona narcisista, depravada i psicòpata a totes i cada una de les víctimes que formen part del món Naturita: persones desarrelades amb problemes d’addiccions, amb l’autoestima per terra, gent que vol destacar i per això està disposada al més gran dels sacrificis …