Ens els temps que corren, qualsevol guspira pot fer foc sense necessitat d’esca. I això és el què ha passat amb l’enginyosa, si es vol, guspireta de Tabàrnia.
Aquest ‘país urbanita’ on se suposa que hi ha una aclaparadora majoria de gent que ha votat opcions contràries a la República Catalana.
Jo, d’arrel tractoriana, sóc més de lletres que de números, i suposo que, tot i haver estudiat Ciències Polítiques, no acabo de trobar el fonament bàsic –minoria republicana– a la Tabàrnia aquesta on viu bona part del nucli xic de la meva família (germà, germana i un servidor), pobres i incults tractorians baixats a pas de ballet de les planes tramuntanes.
I és que, amb resultats de les eleccions imposades a la mà, Tabàrnia és majoritariament republicana, això sí, no ho discuteixo, amb una diversitat cultural i idiomàtica sublim on català i castellà conviuen amb unes 200 llengües més, però amb vot decidit i suficient per un anhel compartit.
Ai! Si haguessin tingut l’Anastasi de mestre, quantes tonteries ens estalviaríem! Oi més si haguessin vist l’univers amb els ulls del bibliòfil lletraferit de la Granja Vinyes.
