Analitzant una mica l’actualitat taradellenca m’he aturat en la notícia sobre el grup de whatsapp que s’ha articulat a la urbanització La Roca arran dels últims robatoris. No em centraré massa amb la problemàtica, ni en quines solucions es poden trobar, sinó més aviat en algunes reflexions que em genera.
La primera és l’ús de les noves tecnologies, o en aquest cas xarxes socials, per a un bé comú. La majoria utilitzem el whatsapp en el nostre dia a dia i tots estem inclosos en algun grup o altre. Cal dir que la gran majoria tenen ben poca utilitat i, més enllà de servir per quedar, es converteixen en una nosa diària bastant prescindible. Però en aquest cas, hi vegi un bon profit. Articular accions conjuntes, evitar rumorologia o donar informació útil, sempre sota el sedàs del contrast informatiu tan absent normalment en els grups de whatsapp.
La segona reflexió que em ve al cap és també positiva. Hi veig un argument molt favorable a la implicació dels veïns. Vivim en una societat en la qual es justifica tot pel simple fet que paguem uns impostos, perdent de vista que, sovint, és impossible ser a tot arreu o gestionar-ho per molt que paguem. Estic segur que alguns argumentaran que per això paguem uns agents locals. Però també cal mirar-s’ho amb perspectiva. Taradell té uns 26,5 quilòmetres quadrats de superfície i és impossible controlar-ho tot, tenint en compte que també cal regular la mobilitat en horari escolar, vigilar zones d’aparcament, atendre urgències o sol·licituds de veïns… Per aquest motiu, veig amb bons ulls la implicació dels taradellencs. Autoorganització, iniciatives veïnals, xarxa d’informació compartida… són accions que ens ajuden a fer millor la nostra societat. Perquè no serveix allò de ‘pago i que m’ho facin tot’. Cal la nostra implicació, ja sigui per millorar la seguretat, com per reciclar millor o ser més cívics amb el mobiliari urbà o la manera d’aparcar o, fins i tot, gestionar l’orgull del poble: les entitats.
I, finalment, trec una última reflexió. Taradell s’ha convertit cada cop més en un poble residencial. O si voleu dir-ne d’una altra manera, poble dormitori. Sovint, en alguns actes o activitats, penso que no. Perquè hi veig molta gent i famílies disposades a gaudir del seu poble. Però no ens enganyem, cada cop hi ha més taradellencs que només fan vida al poble per dormir. No hi compren, no hi passegen, no hi baden, no hi escolten… Només hi passen en cotxe i encara.
I si no, passegeu un dissabte a la tarda pel mig del poble. Poqueta gent. La majoria marxen, agafen el cotxe i se’n van a la muntanya, o a esquiar, o de compres a fora, o a tal fira, o a tal altre centre comercial… I això ho reflexiono quan estic respirant un Taradell de dissabte a la tarda. Perquè els que majoritàriament treballem tota la setmana fora del poble, crec que valorem més la seva autenticitat, el seu pas tranquil i la seva petjada coneguda.
Ja ho diuen: sovint, són els forans, els que valoren i gaudeixen més el poble que tenim!
