Títol: La luna en las minas
Autora: Rosa Ribas (El Prat de Llobregat, 1963)
Editorial: Siruela
Any: 2017
Pàgines: 248
Llengua: castellà
Preu: 17 €
Premis: Letras del Mediterráneo 2017
Sinopsi: Entre boscos un home camina als afores d’un poble abans de l’albada. Apreta un paquet contra el seu pit. Explica la llegenda que ha nascut un nen, Joaquim, amb un terrible destí. Però, en canvi, el seu pare li salva la vida i el dóna a la seva àvia perquè vetlli per ell. El petit viurà, però estarà maleït per sempre.
Crítica literària (Núria Martínez):
Després d’haver devorat la trilogia protagonitzada per la reportera Ana Martí, escrita a quatre mans amb Sabine Hofmann; d’haver-me enganxat a les vivències de la comissària Cornelia Weber-Tejedor; d’haver-me enamorat de la prosa de Rosa Ribas;
no podia deixar de llegir la seva última novel·la per molt llunyada que estigués de tot l’anteriorment citat. Si és que realment està tan allunyat.
A ‘La Luna en las minas‘ l’autora aborda el tema de la immigració espanyola a Alemanya; tema que ja trobem en ‘Entre dues aigües‘ primer lliurament de la comissària Weber. És per això que abans deia que aquest novel·la no està tan allunyada de les altres. El que aquí ens trobem és el tema tractat des d’una òptica completament diferent: el protagonista que viatja a Alemanya a la recerca d’un treball a les mines, i si pot ser en el torn de nit millor, no ho fa fugit de la precarietat del país en què viu, no busca un futur millor. Fuig. Fuig d’una maledicció; de ser l’empestat del poble; del que és capaç de fer … Fuig de si mateix.
Rosa Ribas situa l’acció a cavall d’un indret que ella coneix força bé, a les terres del Maestrat, al poble del seu avi, Vistabella, on ella passava els estius de la seva infantesa, i un altre que li és força familiar, Alemanya, on viu des de fa 28 anys.
El protagonista, en Joaquim, Ximo, és criat per la seva àvia quan repudiat per la seva mare, el pare decideix salvar-li la vida lliurant-lo a l’anciana perquè el criï i eduqui. I ella ho fa el millor que sap, a cops. Cops que Joaquim no entén perquè els rep, fins que s’adona que les pallisses no són per a ell, són per la bèstia. És per això que quan ella falta ell decideix abandonar el poble i el país, buscant una oportunitat de tancar a la bèstia per sempre en les mines de carbó d’Alemanya.
El Llibre està dividit en cinquanta capítols que es reparteixen al llarg de tres parts, cada una de les quals comença amb un salt en el temps que ens explica perquè en Joaquim és qui és. Durant tota la novel·la l’autora farà servir els dos arcs temporals per explicar-nos la vida del protagonista: el present per saber el dia a dia d’en Joaquim i el passat que ens anirà explicant la història i el perquè de la maledicció que arrossega. Però aquestes escenes situades al començament de cada una de les parts del llibre, són fonamentals per acabar de copsar la verdadera naturalesa i les arrels d’en Ximo.
No pots per menys que sentir-te a prop del personatge creat per Rosa Ribas; aquest xicotet que lluita contra la seva naturalesa salvatge, que no acaba d’entendre el que li passa, que ha de sofrir durs cops a la vida per poder domar el depredador que porta a dins seu. Un personatge que t’enamora i et roba el cor. Que vol estimar i ser estimat, però que sap que no pot ja que la bèstia és pitjor que un amant engelosit.
No podem deixar de banda a tots els personatges que l’envolten, n’hi ha de molt negatius, però també de molt positius, i aquests segons també acaben calant profund en el cor del lector, especialment els companys de la mina, homes que han deixat el seu país i la seva família a la recerca d’un futur millor, que es juguen la vida cada dia per un miserable sou i unes condicions precàries de vida.
