Títol: Lemmings
Autora: Jordi Dausà (Cassà de la Selva, 1977)
Editorial: Llibres del delicte
Any: 2018
Pàgines: 222
Llengua: català
Preu: 16,50 €
Sinopsi: Et despertes en una nau abandonada d’un polígon industrial lluny de la civilització. Al teu costat hi ha dos cadàvers, un dels quals té la butxaca plena de bitllets. Rastres d’una baralla multitudinària. Tens el cos malferit i no recordes res.
Més que asseure’t, t’ensorres. Hi ha moments que sembla que la sang circuli en sentit contrari pels teus vasos sanguinis. Mica en mica un pensament es van ensenyorint del teu cervell. Un pensament preocupant. Si estàs fet una merda, com és que no sents gens de dolor?
Crítica literària (Núria Martínez):
Els lèmmings són uns petits rosegadors de la tundra àrtica coneguts per les seves massives migracions. Però també va ser un videojoc molt popular durant la dècada dels noranta, i d’aquesta accepció és d’on li ve el nom a la novel·la, i si la llegim quan arribem a la pàgina 72 ens adonarem de la importància que el joc té per al protagonista, qui, per altra banda, també té cert esperit de Lèmming.
Escrita amb una meravellosa i complicadíssima segona persona, però realment, l’autor, no pot haver-la encertat més amb la veu narrativa, és el que realment se li escau, ‘Lèmmings‘ ens explica la història d’un personatge de qui coneixerem tot menys el nom. Tampoc fa falta. Una persona que ha entrat al circuit de baralles il·legals, on és un dels lluitadors assidus i que un bon dia es desperta en una nau d’un polígon al costat de dos cadàvers sense recordar absolutament res. Que ha passat allà dins? Els ha matat ell? Qui dimonis és i què fa allà?, són part de les preguntes que es fa quan pren consciència de la realitat.
A poc a poc el lector anirà descobrint peculiaritats del personatge, i ho farà quasi al mateix moment que ell: pateix analgèsica congènita, és a dir no nota cap tipus de dolor físic; no acaba de distingir el sabor dels aliments i de vegades té problemes amb
distingir les emocions.
Anirem sabent de la seva infantesa, la relació amb els pares, el barri, els companys d’escola, amb l’Àngel el seu mestre i salvador… La seva etapa adulta, la seva feina i quin és el detonant que fa que entri al circuit de lluites.
Però Dausà va molt més enllà i el que fa és un retrat d’una societat maltractada, decrepita i perdedora, com els seus habitants, com els seus escenaris: bruts, puden a suor i a orins, també a Kebab i a cervesa barata. On els efluvis etílics emboiren
l’ambient marcat per les substàncies tòxiques. Pocs personatges, però perfectament caracteritzats; menys escenaris, descrits de manera molt plàstica i visual, cosa que encara fa més punyent el relat.
