Termenejar

Hem acabat de termenejar. Cinc passejades per donar la volta al municipi, per comprovar la publicitat oficial: situat a la confluència de la Plana de Vic amb el Montseny i les agrestes
Guilleries, amb unes panoràmiques esplèndides del Pirineu Oriental fins al Canigó. I la vila ben centrada al punt mig, a 623 metres d’altitud, ni als 499 mts de la plana, on hi té importants
masies, ni als 868 mts. de l’Enclusa.

Les pluges de les darreres setmanes han embellit el paisatge com mai. Rieres, torrents, rierols, aigua a vessar arreu envaint els camins perquè ja no queden pagesos com el pare que es cuidava de fer trenques per canalitzar-la i evitar la malmesa del vial. Ens adonem, però, de que l’efecte tan urbà de finestra trencada, –si deixes un cotxe amb els vidres trencats sigui en un barri ric o pobre el trobaràs desfet del tot–, també serveix pel món rural: on hi ha deixadesa, l’acumulació com si es preparés una foguera de Sant Joan, es fa insuportable a la vista. Has de mirar a l’horitzó i comprovar que, avui sí, l’omnipresent Puigmal també es veu des de Bellpuig.

Al sender de Gran Recorregut algú s’ha cuidat de tallar branques que feien nosa. Quin encert!, encara que no passi ben bé pels límits del terme ens serveix una bona estona. Abans hem fet
un Camí d’Interès Territorial. Què deu voler dir? El cuidaran millor? El mantindrem entre tots, gràcies a la Diputació? De senyals no en falten, més aviat n’hi ha de duplicades. Potser que ens les comencem a mirar, i a filar prim per no malgastar. M’hi trobo una nova modalitat de passeig del gos: amb el cotxe! Ho havia vist amb bici i amb moto, però mai amb un turisme!

Més enllà trobem una artiga: què hi deuen voler fer? Un camp dalt la carena del Pi Gros a les envistes de Sobrevia?, en dubto. Però aquest propietari per iniciatives confinades, no queda.

Dies enrere en una feixa del Camí de Mont-rodon trobem un grup de joves plantant barballó. És un dels camps del projecte de Parc de les olors. Tan de bo se’n surtin i arrelin les plantes i la idea: que doni feina i al·licients diferents.

Bon Sant Jordi a tothom, i a gaudir de bones lectures i de la magnífica Biblioteca i eficients bibliotecàries, que tenim la sort de tenir.