Poques jornades després d’haver començat la temporada, el CP Taradell 2017/18 ja havia guanyat més partits dels que va guanyar en les seves dues primeres participacions a la Primera Estatal. Això volia dir que l’objectiu de la permanència era cada vegada més a prop. Sense fer soroll però, i a manca de només tres jornades per acabar la competició, el club no només ha aconseguit la permanència sinó que té opcions per aconseguir l’ascens a l’OK Lliga. És veritat que no depèn d’ell mateix però aquesta temporada el CP Taradell, la temporada dels seus 40 anys, vol seguir amb ganes de fer història.
No és fàcil passejar-se per les ‘Espanyes’ amb l’estelada al braç –i sinó pregunteu-ho a algun àrbitre que no se li ha posat gairebé–; no és fàcil competir contra grans pressupostos, plantilles extenses i gran filials; no és fàcil aterrar de Primera Nacional i guanyar a equips com el Calafell –des d’aquest dissabte nou equip de l’OK Lliga–; però el Taradell ho ha fet i encara en vol més. D’aquest tres partits, dos són a casa i com ja s’ha anat fet aquesta temporada toca omplir el pavelló. A la pista i sota les ordres d’en
Pep Rifà, Dalmau, Rodríguez, Xevi Soler, Marc Soler, Benito, Edu Genís i Casadevall ja s’encarregaran de fer la feina. Shum, Vilanova i Jolaseta són els tres rivals que queden per un Taradell que ha agafat el testimoni d’aquells jugadors que a finals dels
anys 80 es van posar uns patins i van estrenar la pista del Parc d’Esports –l’enyorada pista del Poli– i que ara 40 anys després no en tenen prou de tocar la glòria sinó que la volen aconseguir.
Passi el què passi la il·lusió i les ganes hi són i això combinat amb el treball que s’està fent des del club, és suficient. Fa goig anar un dia entre setmana al pavelló i veure com nens i nenes omplen la pista practicant aquest esport. I com els dissabtes que hi ha partit del primer equip aquests omplen la grada i els més petits tenen l’oportunitat de jugar uns minuts a la mitja part del partit entre les mirades de pares, avis i tiets que amb la càmera dels mòbils segueixen atents als moviments dels seus fills. Qui sap si d’aquí uns anys seran ells els que defensaran la samarreta del Taradell a l’OK Lliga. Potser això voldria dir que d’aquí tres setmanes el CP Taradell haurà aconseguit l’ascens. Seria la
cirereta al pastís del 40è aniversari. I si no hi ha cirereta no passa res. Ens menjarem igualment el pastís i bufarem més fort que mai les espelmes perquè la temporada realitzada s’ho mereix.
