Si us pregunto on situaríeu al mapamundi el país de Malawi, la majoria tindríeu problemes per trobar-lo. Doncs bé, busqueu Moçambic, Tanzània o Zàmbia i al costat el trobareu. Allà hi ha una taradellenca.
La Paula Vilamitjana fa tres mesos que hi viu. Va arribar a Malawi amb l’objectiu de portar a terme un projecte par ajudar a millorar les concidions de vida dels seus habitants. Malawi és un dels països més pobres de l’Àfrica i com explica, “hem vist que moltes famílies no tenen ni les necessitats bàsiques, com el menjar, l’aigua, la casa per viure sota cobert…”.
La idea ja va sorgir al 2010 quan la Paula va fer un viatge familiar a Madagascar per conèixer la seva cosina, Dia, adoptada d’allà. “Aquell primer viatge a l’Àfrica em va despertar alguna cosa dins meu”, destaca i afegeix: “Em vaig prometre que algun dia tornaria a l’Àfrica com a voluntària, perquè em va colpir molt el gran contrast amb Europa”.
Després d’acabar els estudis, va trobar un programa de voluntariat que li va oferir una estada d’un any a Dinamarca treballant amb nens amb problemes. Aquest programa li va permetre guanyar els diners per seguir el voluntariat a un país africà durant 8 mesos. Els vuit voluntaris que van coincidir a Dinamarca (de diferents països), es van dividir en parelles, un cop a Malawi, per treballar en una escola i zona diferent.
Fins al mes d’octubre la Paula estarà a Malawi. Viu al nord del país, a Mzimba, amb un company canari, en una caseta de dues habitacions, just al costat d’una escola internat on els estudiants es preparen per ser mestres de primària.
El projecte de la Paula i el seu company canari porta per nom ‘Tawonga Chomene‘ (significa ‘moltes gràcies’ en la llengua Tumbuka parlada a Mzimba). El projecte està obert a rebre qualsevol tipus d’ajut, ja sigui a través de donacions econòmiques o material o roba per cooperar amb les comunitats i escoles de preescolar. A través de la seva pàgina de facebook van actualitzant informació i el dia a dia del projecte, del qual podeu conèixer més en aquest vídeo:
Els inicis sempre són nous i sorprenents. Una de les anècdotes que ens explica la Paula és que al gener, quan van arribar, era època de pluges (acostuma a durar entre 4 i 5 mesos des de novembre). Un dia havia estat plovent intensament i ja de nit amb els llums oberts, mentre ella i el company preparaven el sopar, van començar a entrar cuques voladores per la finestra i la porta (que estaven tancades). “Primer només eren 5 o 6, però quan vaig treure el cap a la meva habitació vaig veure que potser n’hi havia 50 o més. Cada vegada entraven més i més cuques voladores i vam agafar l’esprai matamosques pensant que eren perilloses”, relata. El seu company va sortir per veure d’on venien i es va posar a cridar. Ella va acabar sortint i van presenciar una plaga de cuques voladores, volant per tot arreu, xocant-los al cap, a les cames, a la cara… Els crits van alertar el veí malawinès que els va calmar explicant-los que això succeïa sovint en època de pluges i que les cuques eren inofensives i només entraven on hi havia lllum. “Ens va recomanar apagar els llums i al cap de 20 minuts van marxar totes”, explica. Un cop passat, ho recorda rient i explica que un altre dia els van convidar a dinar i els van donar les cuques voladores fregides. “Vam descobrir que a Malawi els agrada molt acompanyar el seu plat típic, la Nsima, amb aquestes cuques fregides”.
Amb tota aquesta informació, avui coneixerem una taradellenca a Malawi:
– Com es veu Taradell des de Malawi?
Doncs es veu molt lluny tant per la distància com per la diferència cultural. A Taradell, tot i ser un poblet petit, tenim de tot. Surts al carrer i pots trobar tot el que vulguis o necessitis. Aquí a Malawi no hi ha ni les necessitats bàsiques cobertes, així que hi ha
una gran diferència cultural, social, econòmica i climàtica.
– Què és el que enyores o trobes a faltar més de Taradell?
En primer lloc, la família i amics per descomptat, també trobo molt a faltar el menjar i les comoditats que tenim. Coses tan quotidianes com obrir una aixeta i que surti aigua, lavabos en condicions, tenir electricitat les 24 hores del dia, un bon internet, etc..
Aquí cada dia tenim ‘black outs‘ (apagades) on ens quedem sense electricitat, no tenim nevera per guardar el menjar, l’aigua només ens arriba durant dues hores al mati de 5 a 7 i l’hem de recollir i guardar en galledes per poder-la utilitzar durant tot el dia. Evidenment, no tenim rentadores i hem de rentar-ho tot a mà i l’internet és una lluita contínua…
– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?
L’enclusa, és un lloc molt especial on he passat moltes tardes de reflexió, on he disfrutat de moltes postes de sol i que simplement m’encanta.
– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?
La meva festa preferida podria dir que és el carnaval i ja porto dos anys que estic fora i me’l perdo. Però com a tradició de Taradell que visc sempre amb molta il·lusió, és la festa den Toca-Sons, és una festa especial i única del nostre poble.
– Un record de petita?
Els dissabtes de futbol al matí i de Cau a la tarda, i també les pujades al Castell d’en Boix per menjar la coca amb xocolata cada inici de curs.
– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?
Que és un poble petit, d’uns 6.000 habitants, envoltat de muntanyes i paisatges bonics i molt acollidor. És el meu poble i me l’estimo com a tal.
– Què exportaries de Malawi a Taradell?
La gent, l’amabilitat i la calidesa i el ritme de vida d’aquí és el que més m’agrada. La gent de Malawi viu tranquil·la i és feliç amb poca cosa, és admirable la seva fortalesa i capacitat que tenen per despertar-se amb un somriure cada dia i il·lusionar-se amb
cada petita cosa. Són super agraïts.
– Quant val un cafè al teu país?
Un cafè és complicat de trobar aquí a Malawi, només alguns restaurants a les grans ciutats pots trobar-lo. El preu no és gaire diferent d’aquí Catalunya.
Actualment 1 euro equival a 896 KW (Malawi kwacha). Malawi és un dels països cars de l’Àfrica. Si vas a comprar coses al supermercat els preus són completament europeus. Per exemple, una caixa de cereals et pot costar 4 o 5 euros o un paquet de pasta al voltant d’1 euro. També és veritat que en aquests supermercats de les ciutats pots trobar tot el que vulguis encara que siguis a l’Àfrica.
Només la gent amb un bon status es pot permetre anar a comprar als supermercats, perquè aquí els salaris són molt baixos i els preus dels productes força alts. Per contra, en els mercats locals (que és on acostumem a comprar sempre) pots trobar moltes fruites de la temporada i verdures boníssimes a preus molts baixos. Per exemple, 20 plàtans per menys de 2.000 KW que és al voltant de 2 euros, o un alvocat, que a més a més aquí són molt grans, pot costar 200 KW que són uns 20 cèntims d’euro o una carbassa ben grossa per 400 kw que és mig euro. També l’arròs i el pollastre són bastant barats perquè es consumeix molt aquí a Malawi. Un pollastre viu et costa 3.000 KW que són 3 euros i mig.
Així que val la pena anar a comprar als mercats locals, per ajudar a la gent local, per lo barats que són els productes i perquè són frescos i bons.
– Una tradició o fet que et va sorprendre de Malawi?
Que aquí les nenes es casen molt aviat, tenen entre 5 i 8 fills i existeix la poligàmia, és a dir, que molts homes tenen més d’una dona i decideixen amb qui volen passar cada nit.
– A quin lloc de Malawi portaries un visitant?
Malawi no és un país gaire gran, però està ple de llocs molt bonics i turístics per visitar. Jo encara hi ha molts llocs que no he tingut l’oportunitat de visitar, com per exemple la muntanya de Mulanje que és la muntanya més alta de Malawi amb més de 3.000 metres i amb cascades i gorgs preciosos on et pots banyar. Tothom diu que és un lloc que cal ser visitat si vas a Malawi.
El lloc on sí que he estat i recomano plenament és anar a visitar el llac Malawi. El llac ocupa una quarta part del país i és el 9è més gran del món. Hi ha diferents zones des d’on visitar el llac, la que jo he estat és Nkhata Bay, un poble de costa preciós, on et pots banyar a l’aigua cristal·lina del llac, passejar amb canoa, fer submarinisme, veure monos i menjar peix fresc tret del llac. Pots trobar allotjament en unes casetes de fusta just al costat del llac pagant entre 5 i 15 euros la nit. És un lloc molt paradisíac.
També m’agradaria molt portar-los a les comunitats, on poguessin veure la realitat de Malawi i com viu la gent aquí. Són casetes fetes de fang i de palla, no disposen ni d’electricitat ni d’aigua, i algunes no tenen ni tan sols matalassos per dormir. Viuen rodejats de camps de blat de moro i els que tenen sort tenen gallines, cabres o vaques… És molt autèntic i penso que és un lloc on és necessari endinsar-s’hi.
I el que no pot faltar és agafar un parell de dies per anar a alguna reserva natural (aquí a Malawi n’hi han 5 o 6), a fer un safari i poder gaudir de la fauna africana. Es poden veure girafes, elefants, zebres, antílops, hipopòtams, cocodrils i amb una mica de sort també algun lleopard i lleons en el seu hàbitat natural. Jo he tingut la gran sort de poder anar a un parell de reserves naturals i us puc assegurar que és impressionant.
– Tornaràs a Taradell?
Espero que sí, són els meus orígens.
– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell…
Casa meva.
